La variació percentual de l’índex general de preus de consum (IPC) d’Andorra de l’any 2023 finalment és del +4,6%, i no del 5% com es preveia inicialment. Així ho ha anunciat en roda de premsa el ministre portaveu, Guillem Casal, que ha recordat que amb aquest valor s’actualitzen els preus de molts béns i serveis i també serveix de referència per establir els paràmetres per als increments salarials i de les rendes de lloguer. 

Així, per exemple, s’ha de recordar que la Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges fixa per a aquest 2024 increments dels lloguers màxims de fins a l’IPC més un 4% addicional, i per tant com a molt es podran incrementar un 8,6% (serà en aquells casos on les rendes que es pagaven fins ara eren inferiors als 6 euros el metre quadrat).
 

Revalorització salarial
Pel que fa als salaris, el Govern es va esperar a saber la dada final de l’IPC per fixar-la en el projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania, que té com a objectiu revaloritzar aquells salaris entre el mínim i el mitjà, abans d’entrar el text a tràmit parlamentari. Un text que s’ha presentat després que patronal i sindicats no arribessin a un acord per actualitzar els salaris i donessin per trencades les negociacions a mitjans del mes de desembre passat. 

El projecte de llei, que ha estat admès avui a tràmit per la Sindicatura i que es podrà veure modificat amb les possibles esmenes que hi presentin els diferents grups parlamentaris, estableix que els salaris inferiors o iguals als 28.730 euros bruts anuals s’hauran d’actualitzar amb un 4,6% i amb efectes a partir de l’1 de gener del 2024. L’increment del salari mínim interprofessional per a aquest 2024 ja es va fixar mitjançant un decret en 1.376,27 euros bruts mensuals, el que és un  increment del 7%, “gairebé dos punts i mig percentuals per damunt” de l’IPC, tal com ha assenyalat Casal. 

El ministre portaveu ha qualificat el projecte de llei de “cabdal” i n'ha destacat la disposició final primera, mitjançant la qual s’encomana al Govern presentar, en el termini de sis mesos, un estudi amb propostes per enfortir els mecanismes de diàleg i concertació socials amb l’objectiu que en el futur la revalorització salarial sigui fruit d’un acord entre patronal i sindicats. En aquest sentit, Casal ha valorat que s’ha aconseguit “un avenç significatiu” amb les negociacions dutes a terme a finals del 2023. “Els passos fets són importants”, i han de servir perquè es puguin establir les bases d’aquest diàleg i concertació social futurs.

La futura llei també estableix que els salaris compresos entre els 28.730,01 euros i els 30.051,58 euros s’incrementin fins a aquesta darrera xifra per evitar un greuge comparatiu amb aquells assalariats que tenen un sou just per sobre del mitjà. De la mateixa manera, es preveu que s’apliqui l’increment del 4,6% a aquells salaris, en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, superiors als 15.788,95 euros i inferiors o iguals al salari mínim previst per enguany, de 16.515,24 euros.

Aquests increments no s’aplicaran a aquells treballadors que hagin estat contractats a partir de l’1 de gener del 2023, i per tant no faci un any que estan a l’empresa, mentre que es consolidaran en la retribució dels beneficiaris.

La llei que ha de revaloritzar els salaris es preveu que sigui debatuda i aprovada pel ple del Consell General la darrera setmana de gener o primera de febrer, segons ha avançat la subsíndica general, Sandra Codina, en una sessió que també servirà per aprovar els pressupostos de l’Estat per enguany i el projecte de llei d’impost sobre la inversió estrangera en béns immobles, entre d’altres. 

A priori, el text comptaria amb el suport de les diferents forces parlamentàries, ja que la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, l’hauria treballat amb els grups parlamentaris. Malgrat això, però, el Govern va optar per presentar-lo pel procediment d’urgència, que redueix a la meitat els terminis, i no pel d’extrema urgència com alguns haurien pensat que seria l’adequat, per “donar marge al conjunt de formacions parlamentàries per fer esmenes”, ha argumentat Casal.


Disminució de la inflació
Al novembre, la variació anual de l’IPC era del 5%, i l’acumulat del 2023 del 4,7%. Han contribuït a la disminució de la inflació el grup de l’habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles que ha disminuït 1,9 punts, segons ha detallat el departament d’Estadística, i que s’ha situat en el 4,7%; el d’esbarjo, espectacles i cultura que s’ha situat en el 3,7%, 2,3 punts menys; i el d’aliments i begudes no alcohòliques, que ha disminuït cinc dècimes i ha quedat en el 8,7%.

El ministre portaveu ha destacat la “reducció significativa” que representa tancar l’any amb un IPC del 4,6%, tenint en compte que el 2022 es va cloure amb el 7,2% i que durant el primer trimestre del 2023 es van estar registrant “IPC molt importants”. Així mateix, ha “celebrat” que l’índex sigui “més reduït del que es preveia”, que era més proper al 5%.

L’IPC andorrà queda per sobre del registrat pels països veïns. Mentre a Espanya l’indicador avançat se situa al 3,1%, a França està al 3,7%.