“El 96% dels clients de Banca Privada d’Andorra han recuperat fins al darrer cèntim dels actius que hi tenien en el moment de la intervenció”. Així ho ha assegurat la presidenta de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Sílvia Cunill, en la seva compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost, una compareixença que, a criteri dels consellers generals de l’oposició, ha servit únicament “per cobrir l’expedient”, ja que la Llei de l’AREB ja preveu que qui ocupi la presidència de l’entitat hagi de comparèixer en seu parlamentària com a mínim un cop a l’any.

I és que malgrat la reiterada “voluntat de transparència” de Cunill, a qui els consellers de l’oposició han agraït el gest de comparèixer, a diferència del seu predecessor, la presidenta de l’AREB, escudant-se en qüestions de confidencialitat i a seguir “les recomanacions dels assessors legals”, no va donar resposta a bona part de les preguntes formulades pels parlamentaris socialdemòcrates Joaquim Miró i Pere López i pel president del grup de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, i s'ha limitat a repassar a grans trets l’actuació de l’entitat amb el procés de resolució de BPA.

Així, Cunill ha destacat que aquest 96% dels 29.196 clients actius que tenia BPA el 2015 traspassats representen el 85% dels fons de Banca Privada d’Andorra en el moment de la seva intervenció, el març del 2015, arran de la publicació de la nota de la FinCEN, i ha defensat que es tracta d’un gran resultat del procés de resolució iniciat, que ha arribat a qualificar “d’història d’èxit per a tots els que hi han participat, per al sistema financer i per a Andorra”.

En relació amb el 4% dels clients que des de l’inici del procés de revisió no s’han traslladat en cap de les 14 migracions que s’han portat a terme des del 2016, la presidenta de l’AREB, que no ha volgut concretar de quin nombre s’està parlant ni quin volum d’actius suposen, ha explicat que des de l’entitat s’està revisant les darreres 29 aportacions de documentació que s’han fet per mirar de justificar l’origen lícit dels diners dels seus comptes des que el juliol passat s’establís com a data límit per poder aportar nova documentació el 30 de setembre. En aquest període de poc més de dos mesos, l’AREB ha rebut 15 contactes, 4 visites presencials i ha registrat aquestes 29 aportacions de documentació, tal com va detallar Cunill, que no va descartar que, un cop analitzada i si hi ha alguna modificació de la situació d’alguns comptes, es pugui fer una darrera migració.

A partir d’aquí, i un cop tancada definitivament la fase d’anàlisi dels actius i passius dels clients per determinar si eren o no traspassables, l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries “continuaria amb el procés de resolució per una liquidació ordenada de BPA”, va destacar Cunill, que va explicar que també es treballarà en la implementació de la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió i dels tres reglaments, un ja en vigor, que la desenvolupen i que han de posar en relleu el vessant “més preventiu” de l’AREB i “no tant l’executor”.

Preguntant a un frontó
Completada la part expositiva inicial, la compareixença ha esdevingut un frontó. Per activa, per passiva, del dret i del revés han demanat Miró, López i Pintat per la situació de BPA, per qui haurà d’assumir responsabilitats i per qui haurà d’aprovisionar el rescabalament de possibles pèrdues, sense arribar a obtenir cap resposta per part de Cunill.

Miró ha interpel·lat la presidenta de l’AREB en relació amb les informacions filtrades a un rotatiu espanyol el juliol passat en què s’assenyalava que des de la seva intervenció BPA hauria patit unes pèrdues de 500 milions d’euros i que a finals del 2020 el patrimoni net de l’entitat seria negatiu de 200 milions però no en va treure res. “No comentem notícies de premsa ni entrem a donar dades de caràcter confidencial”, ha argumentat Cunill, que es va limitar a repetir les xifres donades en la seva primera intervenció,  on ha recordat que a l’inici del procés de resolució es va fer un informe que determinava que el valor de l’entitat era de menys 103,5 milions d’euros i que estimava que el seu valor liquidatiu, en el cas que s’hagués optat per una liquidació ràpida, era també negatiu de 374 milions.

Així mateix, Cunill, que ha explicat que de les dues vendes de Vall Banc (primer a JC Flower i posteriorment d’aquest a Crèdit Andorrà) l’AREB ha rebut un total de 25,8 milions d’euros que li han permès cancel·lar anticipadament el préstec fet per Govern, a qui ha retornat 16,4 milions comptant interessos, no es va voler pronunciar sobre com acabarà quant al desequilibri patrimonial ni sobre responsabilitats, i va insistir que l’AREB està “molt tranquil·la”, ja que totes les accions que s’han fet han estat “ajustades a llei”. I respecte al “forat” que hi haurà i a les “provisions” que caldran per tapar-lo, com va apuntar Pintat, Cunill ha recordat que hi ha una demanda de BPA contra els seus antics administradors, a qui es reclama 479 milions d’euros per “presumptes males praxis”, una demanda que, malgrat que a hores d’ara es troba aturada per “prejudicialitat penal per altres causes”, es va mostrar convençuda que “tirarà endavant” i que permetrà “rescabalar les pèrdues”.

Cunill tampoc ha aclarit quina operativa té BPA avui en dia, que va admetre que “és limitada”, ni si rep i reclama cobraments d’operacions de crèdit.