Formalitzats 40 milions en reserves internacionals als Països Baixos

Seguint les recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i avançant en l’objectiu d’arribar a finals d’aquest any amb 340 milions d’euros en reserves internacionals, el Govern ha formalitzat ja un dipòsit de 40 milions d’euros amb el Banc Central dels Països Baixos. 

Així ho va explicar el ministre de Finances, Eric Jover, en la recent compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost, on, al marge d’exposar les línies principals dels comptes per a l’exercici 2023 als parlamentaris, va fer una defensa aferrissada de la situació “d’endeutament sostenible” de l’Estat, i “no només quantitativament, sinó també qualitativament”.

I és que malgrat que entre els anys 2019 i aquest 2022 el deute de l’Estat s’ha incrementat en un 5,7%, un percentatge molt inferior al dels països veïns, ja que a Espanya l’augment ha estat del 17% i a França del 14%, el ministre va destacar que enguany l’endeutament se situarà ja al 39,4% del producte interior brut (PIB), i per tant ja per sota del topall del 40% que marca la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

Jover, que va remarcar que si no es tinguessin en compte les reserves internacionals el percentatge d’endeutament respecte al PIB baixaria aquest any fins al 36,1%, va explicar que de cara a l’exercici 2023 la previsió és que l’endeutament segueixi baixant i se situï en el 38,5% del producte interior brut, i en un 35,4% si no es consideressin les reserves internacionals.

El ministre va recordar que al marge d’aquests 40 milions formalitzats amb el Banc Central dels Països Baixos, el país compta com a reserves internacionals amb els 140 milions en drets de gir, dipositats al Fons Monetari Internacional i 100 milions al Banc d’Espanya, i queda pendent d’acabar de tancar les converses amb el Banc de França per dipositar els 60 milions que restarien per poder tancar l’any amb 340 milions de reserves internacionals, és a dir el 12% del PIB.

Interpel·lat sobre per què es va recórrer també al Banc Central holandès, Jover va recordar que Andorra i Holanda comparteixen grup en el marc de l’FMI i que els Països Baixos han ajudat el Principat en les emissions internacionals de deute que s’han tirat endavant. Amb tot, el titular de Finances va deixar clar que inicialment es va contactar amb els bancs centrals dels dos països veïns i que si amb Espanya ja està fet i ja es van formalitzar els 100 milions en reserves internacionals ha estat “perquè els treballs tècnics han avançat més de pressa”.

En relació amb l’endeutament, Jover va defensar les accions portades a terme des del seu ministeri per tal de diversificar el deute i incrementar-ne la maturitat i assolir així una major “resiliència financera”. Així, el ministre va recordar que quan va assumir la cartera la maturitat mitjana del deute era d’uns dos anys, mentre que actualment ja és superior als 8 gràcies a les emissions de bons a més llarg termini que s’han tirat endavant els darrers dos anys. A més, va remarcar el fet que en els dos pròxims exercicis no hi haurà el venciment de cap operació, de manera que no hi ha un impacte de la pujada dels tipus d’interès.

Així mateix, el ministre va destacar l’aposta pels bons verds sostenibles, i va recordar la darrera emissió internacional per un import de 500 milions feta amb aquesta tipologia de bons, una operació que ha permès que més del 75% de l’endeutament de l’Estat correspon a bons verds socials i sostenibles, de manera que la gestió del deute públic s’ha alineat amb els eixos estratègics del Govern.