Un dels projectes que tenia en cartera el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia era avaluar la possibilitat d’implantar al país una planta de biometanització que permetés tractar la matèria orgànica i emmagatzemar el metà que produeix amb la seva descomposició i poder fer servir aquest metà per nodrir les centrals de cogeneració. Ja es tenen estudis tècnics i ara s’està acabant d’analitzar els models que es podrien implementar així com si dins les futures inversions de Ctrasa es podria incloure aquesta infraestructura. Tal com detalla el titular de la cartera, Guillem Casal, “hi ha la possibilitat de tirar endavant aquesta tipologia de plantes de biometanització” però també hauria de ser amb alguna adaptació a les especificitats andorranes perquè tal com puntualitza “no hi ha moltes plantes al món dissenyades per a una quantitat tan petita” de matèria orgànica com la que podria arribar a tractar el país i que se situaria en les 10.000 tones, per tant, l’opció seria potser “models d'importació de residus” i, per tant, construir una planta que servís no només per donar servei a Andorra sinó també a l’entorn.
D’aquesta manera, ara el que s’està analitzant és si es podria tirar endavant una planta que fos assumida per Ctrasa i que tractés no només residus nacionals sinó també de fora per fer-la rendible, tenint en compte que es tracta d’infraestructures que “no són econòmiques perquè tenen un cost de milions d'euros”, en aquest cas de “més de deu milions d'euros”, però el titular de Medi Ambient també incideix en el fet “també hem de tenir en compte que té un cost portar-ho a fora, tant de responsabilitat mediambiental com econòmic” i que “amb la gestió de residus, igual que amb la gestió del territori, i la de l’aigua hi ha d’haver unes polítiques de bon veïnatge”. En aquest sentit, recorda que Andorra tracta una part dels seus residus i també en rep de la Cerdanya i l’Alt Urgell, però que el 70% s’exporten, ja que a Andorra no hi ha “la capacitat, ni la tecnologia, ni la dimensió, ni la quantitat per poder gestionar” moltes d’aquestes deixalles.
Casal recorda la complexitat d’aquests tipus de plantes tenint en compte que hi ha uns estàndards internacionals de qualitat, de control d’analítiques, perquè el que en surti es pugui utilitzar des d’un punt de vista mediambiental. Per tant, cal ser molt rigorós en allò que s’hi porta tenint en compte que cal que sigui un residu molt ben seleccionat i sense impropis. En conseqüència, a Andorra es calcula que podria arribar a aquesta planta unes 10.000 tones de matèria orgànica que a escala nacional “ens sembla molt, però a escala internacional és ínfim, és irrisori”, segons assenyala el ministre i d’aquí la necessitat d’importar residus per fer-la viable.
Precisament, potenciar la recollida de la matèria orgànica és una altra de les línies d’actuació del ministeri i en aquest sentit, aquesta mateixa setmana s’ha convocat un concurs per al servei de gestió de la fracció de matèria orgànica procedent de la recollida selectiva. Aquest concurs “el que planteja és que amb la matèria orgànica que tenim actualment, que el gestor de residus la vagi a recollir i que també tingui lligada amb un gestor de residus extern l’exportació”, segons el ministre, que també detalla que amb aquesta voluntat d’incrementar els volums d’aquesta recollida, el concurs “està pensat de cara a futur” i, per tant, “que sigui evolutiu”. A hores d’ara es recullen unes 1.000-1.200 tones d’aquest residu i es podria arribar a les 10.000 abans esmentades, en conseqüència, l’objectiu és anar incrementant “els productors” amb els quals es recupera aquesta matèria i anar-ne recuperant cada cop més. Però es tracta d’un residu que té una dificultat: “La matèria orgànica no vol impropis i el dia que l’obrim, és a dir, que la popularitzem, no podem tenir una matèria orgànica que a més a més tingui vidre, envasos i paper i cartró; per tant, hem de tenir una matèria orgànica pura perquè és més fàcil d'exportar, perquè és més econòmica d'exportar i perquè és molt més fàcil de gestionar”, esmenta Casal i d’aquesta manera seria necessari una gran implicació dels comuns, que són els que fan la recollida, i també de conscienciació de la ciutadania.
