Gallardo descarta limitar la inversió estrangera en el mercat immobiliari

Vincular la “bombolla immobiliària” a la inversió estrangera és pel ministre d’Economia, Jordi Gallardo, un error de perspectiva: “La mesura coherent i racional és la que ha impulsat el Govern amb la nova llei que espero que aprovem avui [per demà]. Pensar que resoldrem el problema de l’habitatge limitant la inversió estrangera no és la solució”. En primer lloc, diu Gallardo, perquè d’inversió immobiliària n’hi ha tant de nacional com de forana. De l’altra banda, perquè discriminar la inversió estrangera aniria en contra del cabal comunitari, “quan el que volem és precisament l’harmonització”. L’objectiu, diu, és incrementar el mercat de lloguer i limitant-hi la inversió estrangera “no ho aconseguirem”.

Ho ha dit avui Gallaro després de la compareixença a la comissió d’Economia del Consell General per explicar-hi el projecte de llei de modificació de la Llei d’inversió estrangera vigent des del 2012. Amb dades sobre el paper interessants, com ara que entre el 65 i el 75% de les sol·licituds es podran acollir al procediment exprés per registrar una societat que preveu el projecte de llei.

Els comptes del ministre surten de la “liberalització” del procediment al qual es podran acollir els inversors procedents d’un país amb el qual hagi firmat un conveni de doble imposició (CDI) o un de col·laboració en matèria d’inversió estrangera. Com que aquesta inversió procedeix de forma molt majoritària d’Espanya (40%) i França (25%), Gallardo considera factible que se’n puguin beneficiar entre el 65 i el 75% dels inversors, incloent-hi, és clar, els que provinguin d’altres països amb CDI. 

Com ja va detallar al juny quan va presentar el nou text, la principal novetat que incorpora és precisament l’eliminació de l’autorització prèvia administrativa per a aquests inversors, que en faran prou amb el control inicial (l’anomenada Declaració d’inversió estrangera). Amb aquesta mesura el que es pretén és agilitzar el procediment administratiu i reduir de forma considerable els terminis per registrar una societat i que comenci a operar. El ministre ha tret pit i ha recordat que des de l’auditora que es va encarregar a l’inici de legislatura aquest termini ja s’havia reduït de 244 a 98 dies, i augura que amb el nou procediment, sense control previ, s’aconseguirà retallar-lo a dos mesos “a mitjà termini”. 

Control a posteriori
Això valdrà, és clar, per als inversors privilegiats. Els que provinguin de tercers països, sense CDI, continuaran esperant aquests 98 dies de mitjana, “tot i que intentarem anar-ho reduint”. Hi haurà excepcions, és clar, en aquesta via exprés: no s’hi podran acollir entitats públiques de sobirania estrangera, ni inversors sota el control de nacionals de països sense CDI, ni en sectors com ara les professions liberals, el sistema financer i els jocs d’atzar. 

L’altra novetat del projecte de llei és l’establiment d’un sistema d’avaluació i control posterior a l’autorització, fins ara inexistent i que el ministre justifica d’una banda en l’“harmonització” amb els “estàndards internacionals” i de l’altra perquè “s’ha complert un cicle” i després d’un decenni de vigència de la llei s’ha comprovat que no tots els efectes de la inversió estrangera són positius, diu, “i volem analitzar quin impacte té, si és el que volem i en els sectors que volem, i si ha generat el teixit productiu que esperàvem”.

Per aconseguir-ho s’ha introduït un “procés de seguiment”, aquest control posterior que avaluarà la idoneïtat de la inversió, si ha complert el pla de negoci i en quina mesura, i d’altra banda podrà revocar o suspendre inversions que afectin la seguretat o l’ordre públic, inclosos sectors estratègics, des de l’energia, el transport i l’aigua a les comunicacions i el sistema electoral. El que sorprèn és que hagin hagut de passar deu anys perquè el Govern descobrís que cal un control a posteriori de la inversió estrangera: Gallardo ho justifica perquè fa deu anys “tothom volia inversió estrangera, i quina fos no importava tant. En continuem volent, però no qualsevol”.

Obren 1.308 societats, el 60% més que el 2017

L’altre aspecte en què el ministre Gallardo ha exhibit avui múscul és en l’increment quasi exponencial del nombre de societats donades d’alta els últims anys, i ens referim aquí tant a les que procedeixen d’inversions nacionals com estrangeres: les 778 del 2017 s’havien convertit en 1.308 l’any passat, amb una mitjana de 5,3 registres al dia. Cal descomptar-hi naturalment l’efecte acordió, perquè la pandèmia va frenar en sec la tendència a l’alça (el 2019 van obrir 682 societats, i el 2020, 641) i el curs passat es va nodrir sens dubte de les inversions que la Covid va aconsellar diferir. Caldrà veure com acaba el 2022 per comprovar si es manté la tendència de l’any passat o es retorna a la normalitat prepandèmica. Però en qualsevol cas, diu Gallardo, calen més mitjans humans i la previsió és ampliar la plantilla del departament de Registres jurídics, amb tres persones l’any que ve, i entre sis i vuit a mitjà termini”.