Sis empreses que durant la pandèmia van haver de demanar crèdits tous al Govern van fer fallida durant l’any 2021. Així ho ha anunciar aquesta tarda el ministre de Finances i portaveu, Eric Jover, que ha detallat que això ha suposat haver d’assumir uns 424.000 euros que les empreses no han pogut retornar. Jover, però, ha volgut deixar clar que la fallida no havia estat associada només al crèdit tou, sinó que eren negocis que ja acumulaven altres deutes i no han pogut continuar operant. Davant d’aquesta situació, l’Executiu s’ha sumat a la massa de creditors i així, en el moment que es faci la liquidació d’actius “poder recuperar com a mínim una part del crèdit”.

La xifra, però, queda per sota dels 5 milions que havia aprovisionat el Govern per a l’exercici passat. Ara bé, també ha admès que de cara al 2022 es preveu “un increment significatiu de les xifres, ja que arribem al moment en què passem dels crèdits en format de pòlissa a la prestamització”. D’aquesta manera ha detallat que serà un moment “d’anàlisi per totes les parts de la situació econòmica i seria normal que aquest any hi hagués un increment dels crèdits fallits”.

Modificació
Les dades les ha donat en el marc de l’anunci d’una flexibilització de les condicions perquè aquelles empreses que no poden tornar els crèdits en el moment del seu venciment puguin tramitar-ne la prestamització. En aquest sentit s'ha recordat que els dos paquets de crèdits tous tenien un venciment de 12 mesos, però el Govern va aprovar successivament diverses pròrrogues automàtiques. L’última, l’any passat, atorgava un termini de sis mesos per retornar el deute a aquells beneficiaris de crèdits que vencien abans del 31 de desembre del 2021. Amb tot, en aquell decret de pròrroga també s’incloïa l’opció per a les empreses que ho volguessin de convertir el crèdit tou en un crèdit bancari tradicional. En aquest cas, quan el venciment fos a 31 de desembre del 2021, la prestamització es podia demanar durant els 30 dies posteriors al venciment. En canvi, per als venciments a partir de l’1 de gener del 2022, la sol·licitud es podia fer durant els 60 dies anteriors al venciment de la línia de crèdit.

Ara, però, “ens hem trobat amb empreses que no han estat suficientment atentes al venciment que tenien i s’han trobat que les pòlisses ja estaven vençudes i per tant no podien optar a la prestamització”, ha exposat el titular de Finances, que ha destacat que “per ser el màxim de flexibles i estar al costat del teixit econòmic” s’ha introduït una disposició transitòria que permetrà que aquelles empreses que “afirmen que no poden retornar la totalitat del crèdit”, encara que ja estiguin fora de termini, puguin optar a la prestamització. “Com ja vam dir des d’un inici, no volíem que els terminis de retorn conduïssin les empreses a la fallida”. De fet, ha assenyalat que des del Govern s’ha estat “proactiu” i en el moment en què des de la secretaria d’Estat d’Afers Financers s’ha detectat la problemàtica, ja que arribava l’hora dels venciments, s’ha volgut desenvolupar la mesura abans de trobar-se amb un “problema més important”.

Així, ha detallat que quan es fa la conversió a crèdit tradicional, continua tenint la garantia del Govern i el termini de venciment és d’entre 2 i 7 anys. Durant els dos primers anys assumeix els interessos del crèdit l’Executiu, i a partir d’aquí és l’empresa qui ha de pagar els interessos corresponents, “sobretot entenent que els tipus estan per sota del preu de mercat”.

Adaptació a la normativa financera europea
El Govern ha aprovat avui el projecte de Llei de modificació de la Llei 8/2013 dels requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. La modificació del text inclou disposicions jurídiques europees que Andorra ha d’anar implementant relatives a la legislació en matèria bancària i financera i incorpora modificacions reglamentàries de la UE en aquesta matèria. De la mateixa manera, també s'ha modificat la llei de la introducció de l’euro en l’acord monetari per incorporar els canvis duts a terme pel Banc Central Europeu que exclou els bitllets de cinc-cents euros. La normativa aprovada també modifica la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, incrementant-ne la resiliència.