El Govern considera que hi ha proves i indicis de delicte de blanqueig agreujat en l’activitat de BPA. Així ho ha constatat després que els seus lletrats hagin analitzat el contingut del sumari d’aquesta causa. Segons va explicar ahir l’advocat Manuel Pujadas, que representa l’executiu, aquest treball els ha permès verificar que els directius del banc van rebre advertiments sistemàtics des del 2007 fins al 2014 d’acreditades entitats bancàries internacionals, com ara J.P. Morgan, Société Générale, Citybank, UBS i Deutsche Bank. Tots ells van alertar de les pràctiques poc ortodoxes i dubtoses que s’utilitzaven i el 2012 i 2013 ja va perdre alguns corresponsals, com ara Banco Popular. 

Pujadas va informar que això està recollit en les actes de la comissió de blanqueig de l’entitat, però tot i així no es va canviar l’operativa ni es va informar els organismes supervisors (la Uifand i l’INAF). El lletrat va exposar que els advertiments dels bancs internacionals estaven relacionats amb les cases de canvi sud-americanes (que no són organismes regulats i sovint són utilitzades pels narcotraficants) i també amb el cas Gao Ping, els petrolis veneçolans o el cas Petrov. Tots ells van assenyalar que les pràctiques del banc no permetien saber la procedència dels diners. De fet, Pujadas va destacar que BPA treballava amb alts nivells d’efectiu, un fet que dificulta la traçabilitat i pot ser un mecanisme d’emmascarament de blanqueig de diners. Davant d’això, fins i tot en una acta de la comissió de blanqueig de l’entitat del juny del 2009 s’indica que el risc que s’està assumint és molt elevat i es recomana tancar la relació amb les cases de canvi si aquestes no porten clients, un fet que no es va materialitzar fins al 2013. El lletrat del Govern va destacar que fins i tot el febrer del 2009 l’OFAC, l’organisme de control dels actius financers dels Estats Units, va fer un advertiment. “No s’estranyin que el 2015 arribi la nota del FinCen”, va dir, al mateix temps que va apuntar que “sembla que els fets desmenteixen la teoria conspirativa”. També va recordar que BPA tampoc va aplicar les circulars de l’INAF i la Uifand i el conveni de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) del 1990 que recomanava anar amb compte amb els diners en efectiu i la seva procedència.
Amb tots aquests elements, el Govern conclou que les actuacions delictives que s’imputen a diversos directius de BPA han posat en risc i malmès seriosament la reputació d’Andorra, del seu model econòmic i de la plaça financera així com els dipòsits dels clients, el funcionament de la mateixa entitat, les institucions polítiques i l’interès general. “Van substituir el negoci bancari per la cobdícia”, va dir Pujadas. Per aquest motiu, ahir al matí va presentar una querella criminal contra l’exconseller delegat del banc Joan Pau Miquel, i onze directius i alts càrrecs més. La querella s’afegeix a la causa penal per blanqueig de capitals oberta en el cas BPA, que actualment està en fase d’instrucció i en la qual el Govern ja es va constituir com a actor civil el maig passat. Això permetrà no només reclamar una indemnització pels danys soferts sinó actuar com a acusació particular.
A banda, l’executiu demana que la Batllia prengui declaració als accionistes majoritaris del banc, els germans Higini i Ramon Cierco, que mai han estat interrogats. Pujadas va recordar que eren membres de la majoria d’òrgans de decisió i control de l’entitat i, per tant, podien haver estat coneixedors d’aquesta operativa. Des del Govern es va assenyalar que la combinació d’una activitat delictiva sistèmica i de menyscapte conscient l’ha portat a formular la querella en defensa de l’interès general.

Reaccions
Fonts properes als directius de l’entitat van explicar que només va ser un el corresponsal que va deixar d’operar, i ho va fer a tota la plaça financera andorrana. Quant a les cases de canvi, es va indicar que es van seguir les recomanacions de les auditories fetes per KPMG que aconsellaven mantenir el control en la mesura que es pogués i anar reduint les pràctiques amb el temps. També es va assenyalar que l’OFAC només va contactar BPA pel cas de Norman Danilo Puerta, un veneçolà relacionat amb el cas Petrov. Segons es va declarar, el banc ho va denunciar a la Uifand, que va indicar que la qüestió estava judicialitzada i que l’OFAC s’havia de dirigir a la Batllia.
Per la seva banda, els accionistes majoritaris BPA van lamentar que un cop més el Govern, lluny de buscar una solució global per resoldre la crisi del banc, opti per “enverinar una mica més el procés” amb una querella “que l’únic que pretén és posar dubtes fins i tot allà on no n’hi ha hagut mai”. Els Cierco van exposar la voluntat de trobar una sortida dialogada, al mateix temps que van assegurar que col·laboraran amb la justícia si així els ho demana de la mateixa manera que han comunicat en un escrit al síndic la disponibilitat d’acudir a la comissió parlamentària que estudia el cas BPA. Amb tot indiquen que “costa d’entendre” que no hagi estat fins a setze mesos després de l’inici de la instrucció de la causa judicial que el Govern hagi descobert suposats indicis delictius i que ara vulgui vetllar per l’interès públic quan la fiscalia i la batlle han tingut un paper molt proactiu. Per últim asseguren que han estat sempre diligents en l’exercici del seu càrrec i han vetllat sempre i des de la posició empresarial que els ha correspost per la generació de llocs de treball i riquesa per al Principat.