L’impacte que tindrà la nova taxa als hidrocarburs en el consumidor final serà important. Ho alerta l’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants d’Andorra (Asidca) després d’analitzar el projecte de llei de modificació de la Llei d’impostos especials, que ja es troba al Consell General. Per aquest any, els augments de l’impost del carburant arribaran fins al 8,9%. De cara el 2022, l’encariment de la taxa del carburant de locomoció creixerà fins al 13,4%. Pel que fa al carburant de calefacció, l’increment serà del 58,4% en un termini de sis anys. És davant d’això que l’entitat lamenta que “en un moment de la història en què no s’apujarà res, només plantejar aquestes alces en un producte ja ens sembla fora del normal i qüestionable”. Així mateix, retreu al Govern que hagi entrat a tràmit el projecte de llei malgrat les demandes del sector d’ajornar la seva implementació.

Des de l’associació també s’ha expressat la sorpresa davant la magnitud que aquest nou impost tindrà un cop estigui en vigor, si es té en compte el text entrat al parlament. Les estimacions recollides al projecte de llei, fetes en base a l’any 2019, preveurien recaptar durant el primer any d’aplicació de la mesura 8 milions d’euros. La xifra es projecta que pugi fins als 18,5 milions d’euros al cap de sis anys. “Què faran d’aquí a sis anys, ens regalaran cotxes elèctrics a tots els ciutadans d’Andorra?”, exposen des del sector, al mateix temps que afegeixen que “amb aquesta magnitud podrien ben bé fer això”.
Amb tot, l’Asidca dubta de la projecció d’ingressos feta pel Govern, que espera que les vendes es mantinguin encara que la pressió fiscal creixi. Pel sector és poc probable que això succeeixi, ja que el diferencial amb Espanya baixarà i es perdrà competitivitat. “Es podria acabar recaptant menys perquè amb la taxa el que es fa és carregar-se la competitivitat d’un sector”, adverteixen.

L’Asidca destaca que l’objectiu de l’Acord de París, al qual Andorra s’ha adherit i argument principal del Govern en la implementació de la nova taxa, és clar. Es tracta de reduir emissions de CO2 i no pas de recaptar més impostos per a utilitzar-los al criteri del Govern, indiquen. I és en aquest sentit que l’entitat exposa que la discussió se centra en què o com s’empraran els recursos que s’obtenen del fons verd. El fet és que l’entitat no comparteix alguns dels projectes que l’Executiu pretén impulsar amb els ingressos que aquest percebrà de la nova taxa als hidrocarburs.

Com a exemple, els importadors de carburants posen les millores anunciades en el transport públic. Remarquen que l’abonament de 30 euros del bus és una iniciativa que no té una relació directa amb el fons verd perquè el Govern “pot destinar els recursos que obté de la imposició al que vulgui”. Així, l’entitat recorda que Luxemburg, que ara està posant en marxa el fons verd, té el transport públic gratuït des de fa molts anys.

En tot cas, l’Asidca remarca que no discrepa de l’objectiu de legislar per incentivar la transició energètica, sinó del moment en què es fa. De fet, considera que es podria legislar en aquest sentit evitant un impacte en el ciutadà. “Si una part de la taxa de carboni ja es treu de l’impost especial, aquest fons verd ja el tens creat”, declaren, i afegeixen que “ja es disposa de recursos per al fons verd sense augmentar la pressió fiscal al ciutadà, sense repercutir ni un cèntim d’euro al que aquest està pagant”.

L’entitat reitera que els països veïns han congelat totes les mesures que havien previst per al 2021 en aquest sentit arran de la pandèmia. A Espanya, no s’ha creat l’impost com a tal (tan sols hi ha algunes mesures relatives a les hidroelèctriques) i a França, el fons verd està creat des del 2014 i congelat des del 2018. “Aquí, tot i la pandèmia, tirem endavant”, deploren des de l’entitat. 

De fet, que Andorra no vagi “al mateix ritme” que els veïns pot suposar greus perjudicis per als residents i el teixit econòmic del país. En aquest sentit, l’Asidca posa en relleu que, tal  com es recull en el projecte de llei, “el principal objectiu del tribut és enviar un senyal de preu als agents econòmics i millorar la competitivitat de les contraparts menys contaminants”. Això pot provocar que la gent d’Andorra hagi d’assumir una forta despesa “perquè els turistes contaminin”.