El ministeri de Justícia i Interior va entregar ahir al matí als serveis de prevenció aliens (SPA) que funcionen al país tota una sèrie de directrius que hauran de seguir a partir d’ara en l’aplicació de la Llei de la seguretat i la salut en el treball, que va entrar en vigor l’any 2008 però que suposa una adaptació progressiva de les empreses.
La iniciativa del ministeri té com a objectiu donar resposta a les queixes expressades per algunes empreses, tant per l’elevat cost que els suposa el procés d’adaptació a la llei com pel fet que les obligacions a seguir siguin similars per a totes, amb independència de la quantitat de treballadors o de l’activitat que desenvolupin.
A més de confeccionar un dossier amb tota una sèrie de directrius ja definides a seguir, el ministeri posarà en marxa també una taula de treball en què participaran tots els serveis de prevenció aliens per consensuar la interpretació dels diferents aspectes de la llei quan requereixin una clarificació.
El mateix cap de Govern, Antoni Martí, es va referir, en la roda de premsa de mitjans de desembre per fer balanç de l’exercici que acabava, a la necessitat de flexibilitzar l’aplicació d’aquesta llei perquè estava generant “angoixa” en moltes petites empreses, ja que resulta “molt costosa i difícil de pair”. Posteriorment, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar que es volia “clarificar” a través de notes informatives els criteris sobre aquest àmbit vistes les dificultats i el cost que estava tenint la llei per a les empreses de dimensions més reduïdes.
En la reunió d’ahir, els representants del ministeri de Justícia i Interior, entre ells el mateix titular de la cartera, Xavier Espot, i la directora de Treball, Maria Geli, van entregar als representants de la desena d’empreses de prevenció de riscos laborals que hi ha al país un dossier amb una dotzena de directrius que hauran de seguir a partir d’ara en els processos d’adaptació de les empreses a aquesta llei. Entre els punts que s’aborden en aquest document, i per al qual s’havia demanat al Govern una solució, hi ha la queixa sobre el fet que s’exigeixi els mateixos requisits a les empreses de menys de deu treballadors que a les grans, amb els consegüents perjudicis que això comporta per a les primeres, en disposar de menys diners i mitjans.
Un altre punt que no queda clar en la normativa, i que es puntualitza ara en aquest dossier, és com ha de funcionar la cooperació i coordinació de les activitats preventives en el cas que siguin dues o més empreses les que treballin conjuntament. La finalitat, en aquest cas, és que no hi hagi una duplicació de serveis en matèria de prevenció de riscos laborals i que això suposi un sobrecost per a les empreses.
La Llei de la seguretat i la salut en el treball no detalla tampoc com s’ha de portar a terme la informació i la formació dels treballadors, cosa que ha originat que cada servei de prevenció aliè apliqui uns barems diferents, per exemple pel que fa a la quantitat d’hores que han de durar els cursos i la metodologia. Això provoca que quan un treballador canvia d’empresa, i aquesta tingui un servei de prevenció aliè diferent, hagi de repetir la formació.
Josep Maria Gabernet, gerent d’Europrevenció, una de les empreses més antigues del sector, va qualificar de “positiva” la reunió mantinguda amb el ministeri de Justícia i Interior perquè permetrà “clarificar tots els punts en què hi pugui haver divergència d’opinions en l’aplicació de la llei” i “que els clients no es trobin tan desorientats”.
Gabernet considera que és habitual que una llei d’aquesta mena, similar a les que hi ha als països de l’entorn europeu, origini alguns dubtes en l’aplicació i opina que les decisions que es puguin prendre a la taula de treball poden ser positives tant per als serveis de prevenció aliens com per a les empreses en el procés d’adaptació a la llei. Així mateix, el màxim responsable d’Europrevenció va ressaltar la necessitat d’anar concretant la llei a través de decrets reguladors, ja que a hores d’ara tan sols s’han elaborat quatre reglaments en aquest àmbit, que segons va dir són “pocs”.
