Al sector de la construcció hi “comença a faltar mà d’obra”, segons va manifestar el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy. Per ser més concrets, faria falta prop d’un centenar de persones. Aquesta manca té dues explicacions: d’una banda la lleugera reactivació del sector; de l’altra, la dificultat per proveir-se de treballadors com a conseqüència de la situació per la qual passa el mercat immobiliari i de lloguer.
La construcció s’ha reactivat, encara que no molt. El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Marc Pantebre, manifestava en presentar l’informe econòmic que “l’any 2016 ja es pot afirmar la contribució positiva de la construcció en l’economia nacional, per primera vegada en una dècada”. Sí, és cert que la majoria d’indicadors presenten una millora, però “les xifres van ser modestes”: l’ocupació va representar el 41% de la que hi havia hagut el 2006 i les importacions de materials de la construcció “van ser només el 37% de les realitzades abans de la crisi”. Es va accelerar el ritme de creació d’ocupació (2,1%) i es van incrementar el nombre d’empreses i el salari mitjà del sector. Per contra, la superfície autoritzada d’obra nova va disminuir el 8,1% i la inversió pública “va experimentar un retrocés important”, del -17%. 

Pla Renova
Així que el sector s’ha reactivat. Una mica. Prou per començar a detectar la mancança de mà d’obra. Ha contribuït a la reactivació el pla Renova. “Què hauria passat sense?”, es preguntava Filloy en repassar els darrers anys del sector. “La crisi ens hauria afectat molt més” és la resposta. 
Si bé tampoc és la panacea. És cert que “ha ajudat” que els privats “tiressin endavant petites inversions”, però per Filloy “li caldria la força que ha tingut el pla Engega per als vehicles”. Al seu entendre, la subvenció per canviar de vehicle “és important respecte del preu del cotxe”, però en el Renova el percentatge es queda curt. El volum d’inversió és molt més elevat per fer una reforma que per a la compra d’un vehicle, i a més enguany “s’ha promogut més les rehabilitacions integrals, de l’edifici sencer”.

Un altre punt feble del pla Renova és la comunicació, que hauria de ser “més potent”, perquè “hi ha desconeixement”, tant dels particulars com “també dels industrials”, que l’haurien de promocionar però que en no conèixer-lo a fons no ho fan. 

Malgrat les crítiques, el gerent de l’Acoda pensa que el programa “ara està en un moment òptim” i entén que “no pot ser etern”. La funció d’un pla com el Renova és ajudar, “incentivar que la gent inverteixi” i “fomentar el canvi”, per arribar a la instauració d’una inspecció tècnica d’edificis (ITE). Aquest és el pas següent lògic per Filloy. “Sempre hem dit que a la llarga serà necessària”, recordava el gerent de l’Acoda, per qui “no s’entén que passem una inspecció tècnica de vehicles (ITV) periòdicament i no per als edificis, quan passem moltes més hores al despatx o a casa que al cotxe”. 

El preu del lloguer

La reactivació hi és. I comporta la necessitat de més mà d’obra. Però a la construcció, igual que en la majoria de sectors, també hi ha dificultats per trobar-ne. Segons l’Acoda, això es deu, en part, a la situació del mercat de lloguer d’habitatges. Els preus “s’estan disparant”, i “tot i això no es troben pisos de lloguer”. I aquest fet frena molts possibles treballadors a venir i instal·lar-se al país.

Per redirigir la situació seran essencials els canvis a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (Logtu) anunciats pel cap de Govern, Antoni Martí, en el marc del debat d’orientació política. Uns anuncis celebrats per l’Acoda però que entenen que “arriben tard”, perquè entre que es modifica, es negocia, s’aprova i entra en vigor ja hauran passat uns anys. Filloy creu que són unes decisions que “fa sis anys que s’haurien d’haver pres”, tal com ha anat demanant l’Acoda des del 2010.

 

El sector de la construcció torna al top 3 de la sinistralitat laboral

L’augment de l’activitat al sector, que sempre és positiu, i més  venint d’un període de crisi, també té alguna conseqüència negativa. L’accidentalitat laboral també ha repuntat. El primer semestre d’aquest any s’ha comptabilitzat fins a 305 sinistres, que han fet tornar el sector de la construcció al top 3 del rànquing. Aquests accidents han suposat 138 baixes laborals, de 42 dies de mitjana.

Aquest és un fet que preocupa l’empresariat. El gerent de l’Acoda, Víctor Filloy, assegura que “la sensibilitat hi és” entre els empresaris del sector. Es tenen contractats els serveis de prevenció de riscos, es realitzen tots els informes que es necessiten i els equips de protecció individual (EPI) també estan a disposició de tot el personal. Però “que hi hagi més accidents és normal, té lògica”, perquè no deixa de ser un sector “de risc”. I aquest repunt de la sinistralitat es deu “més a l’increment de l’activitat que no pas a l’augment de treballadors”.

Per Filloy, el fet que sigui un sector “de risc” justifica la reglamentació. Són nombrosos els reglaments d’aplicació a la construcció en matèria de salut i seguretat en el treball, als quals s’afegeix, a partir del mes d’octubre vinent, el que ha de protegir els treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a l’amiant durant qualsevol treball que impliqui la manipulació d’aquest mineral o de materials que en continguin.