En ple debat sobre l’increment del preu dels pisos (15,5% en un any, segons el departament d’Estadística) i la possibilitat que molta gent hagi d’anar a viure fora del país perquè no puguin pagar els lloguers i encara menys comprar-se un pis, l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) alerta que serà “inevitable” que “continuï i s’incrementi el nombre de persones que visquin fora d’Andorra”, va assegurar en declaracions al BonDia el seu president, Antoni Bea. “Cal definir quanta gent pot viure a Andorra. Hem de ser realistes, ja que el creixement del país no és il·limitat, i d’això cal parlar-ne de forma honesta i constructiva, sense mirar de buscar rèdits polítics”, va demanar Bea.

Pel que fa a l’anàlisi de les xifres conegudes recentment, el citat augment del 15,5% del preu dels pisos i la reducció del 22% de les operacions, l’APBI considera que “quan s’intervé el mercat, com és el cas, a mitjà i llarg termini apareixen tota una sèrie d’efectes molt poc desitjables”. Així doncs, “la situació és adversa”, així que “malauradament la tendència no ens sorprèn, i les dades lògicament són preocupants”.

Segons els propietaris, l’escenari actual es resumeix en sis punts: mercat intervingut, inseguretat jurídica (“que el Govern està intentant corregir en la bona direcció”), molta obra pública, molta obra privada, augment significatiu de la mà d’obra del sector de la construcció i increment “molt” significatiu del cost dels materials. “Això fa que el sector sigui poc atractiu com a inversió, sobretot si es vol dedicar al lloguer, i construir és molt car, de manera que l’inversor no vol invertir en un sector intervingut, amb poca seguretat jurídica, que requereix molt capital i que genera uns rendiments molts baixos”, va afirmar Bea.

En resum, segons l’APBI, “estem en un boom de la construcció, amb molta obra nova per vendre i poca de lloguer, i igualment rellevant la quantitat d’obra pública en marxa i que molts propietaris han decidit vendre”.

Sobre el pronòstic de futur, l’entitat no s’hi atreveix, perquè “no tenim una bola de vidre”, però puntualitzen que “l’habitatge forma part i interacciona amb la resta de sectors”. Ara bé, consideren que primer caldria respondre a dues preguntes per entendre quina és la problemàtica real de l’habitatge. La primera, quin model de país es vol per a l’Andorra del futur, ja que “el món ha canviat i continuarà canviant”, i la segona, com s’ha dit, quanta gent pot viure actualment a Andorra.

Així les coses, pel que fa al mercat de lloguer, els propietaris consideren que “de forma realista diem que no som gens optimistes en la generació de nous habitatges d’arrendament desenvolupats per part dels privats”. Amb aquesta situació, les agències immobiliàries es podrien veure perjudicades: “La nostra opinió és que algunes podrien fer fallida”, va pronosticar Bea.

Per últim, una altra qüestió vinculada a l’habitatge és la possible necessitat de controlar la inversió estrangera. “Creiem que ha d’estar perfectament alineada amb l’estratègia derivada del model de país que volem per al futur”, van precisar des de l’entitat. “Controlar és una paraula forta –van afegir–, ja que si definim correctament aquest model i sobre això fixem les condicions, creiem que no haurem de controlar massa”.