El projecte de llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) està pràcticament enllestit i entrarà a tràmit parlamentari, ara sí, en els pròxims dies, després que en les darreres setmanes s’hagin anat introduint al text alguns dels suggeriments que s’han anat rebent.

Així ho va dir ahir l’assessor del Govern en la redacció del projecte de llei, Alberto Collado, que va afirmar que el 98% del text està tancat. En aquest mateix sentit, el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va reiterar que no s’està endarrerint la presentació del projecte de llei, ni per tant la seva tramitació, tenint en compte que hi ha en aquests moments vacances parlamentàries. Segons el ministre, a hores d’ara s’estan portant a terme les darreres revisions del text, però el tronc del projecte de llei és el que es va presentar fa uns dies i, per aquesta raó, si es fa algun canvi serà “absolutament de matís”.
El ponent va explicar que s’està intentant que es redueixi al màxim la “paperassa” que comportarà per als ciutadans el pagament d’aquest nou impost. Ho va afirmar després que un dels assistents a l’esmorzar-col·loqui, l’excap de Govern Marc Forné, reclamés que la nova figura tributària sigui “simple” i que no faci falta una excessiva reglamentació per aplicar-la, com sovint ha passat amb altres lleis, per a la posada en pràctica de les quals es necessiten “molts assessors”. “Les lleis poden ser bones sense tants reglaments”, va opinar.
El conferenciant va assenyalar que s’està intentant que “la manera com s’ha d’aplicar la llei estigui a la mateixa llei”, tot i que va deixar clar també que “hi haurà procediments que s’hauran d’especificar al reglament”.
Un dels “grans reptes” en la redacció del text, que defineix un impost “molt responsable amb la realitat del país”, ha estat precisament, segons va explicar Collado, que hi hagi el màxim nombre de persones que no hagin de fer la declaració i que el model sigui “fàcil”. Així, es preveu que siguin “poques” les declaracions que s’hagin de fer per les rendes del treball i les rendes del capital mobiliari, tot i que es puguin presentar quan ho cregui oportú l’obligat tributari.
Pel que fa a les primeres, seran els empresaris els encarregats de fer les retencions, mentre que la liquidació es farà a través de la CASS, que disposa “pràcticament de tota la informació substancial” que es requereix i que es podrà complementar “amb un full fàcil d’omplir”, tenint en compte que les reduccions són “poques”, segons va dir Cinca.
La realització d’aquesta nova tasca no suposarà “més costos” per a la parapública, ja que serà el Govern el que es farà càrrec dels programes informàtics i dels espais. La retenció es farà mensualment segons la previsió que es faci a principis d’any, que es podrà variar si en el transcurs de l’exercici hi ha algun canvi. Per la seva banda, pel que respecta a les rendes del capital mobiliari, seran els mateixos bancs els que faran les retencions sense necessitat tampoc de cap més tràmit.
L’assessor va assegurar que “la qüestió clau” que es persegueix amb el nou impost és l’homologació internacional que permeti la firma dels convenis de doble imposició. “Tècnicament no hi ha un altre camí”, va emfasitzar Collado, que va negar que les cotitzacions a la seguretat social puguin ser considerades a l’exterior com una mena d’IRPF. El tipus de gravamen del 10% hauria de ser suficient perquè no hi hagués problemes a l’hora de signar aquests acords de no doble imposició, com s’ha demostrat en el cas de França, que segons va dir ha vist bé aquest percentatge, fet que hauria de contribuir que la negociació que ara s’ha encetat amb Espanya culminés també amb èxit.
El conferenciant va ressaltar també que amb el model que s’ha dissenyat la progressivitat “es dóna bé”. “És un impost que no ha de restar, sinó sumar per fer que la gent continuï venint a Andorra i aporti riquesa”, va dir.
Collado va defensar en la seva intervenció que el projecte de llei fixi reduccions de fins a un màxim anual de 5.000 euros per aportacions a plans de pensions privats perquè és una cosa que s’està fent als països de l’entorn, on, igual que a Andorra, hi ha un debat sobre la sostenibilitat de la seguretat social. Segons la seva opinió, la quantitat que es preveu per aquest concepte és “raonable”.
També va negar que l’IRPF pugui ser considerat com una mena d’impost de successions o de donacions encobert. “No és això el que es busca, ni n’hi haurà”, va puntualitzar. Les donacions sí que tributaran, però estaran exemptes fins al tercer grau de parentiu.

Treballadors fronterers
Pel que respecta als treballadors fronterers, l’assessor del Govern va dir que s’ha intentat igualar al màxim el seu estatus amb el dels residents, tot i que no es beneficiaran de la bonificació del 50% en les rendes entre 24.000 i 40.000 euros. Tampoc tindran reduccions per fills, hipoteca o pla de pensions. Aquest tipus de treballadors seran considerats no residents fiscals i, per tant, tributaran per l’impost de la renda dels no residents (IRNR). I és que, segons va argumentar el conferenciant, “tot l’esforç que facis des d’Andorra l’acabes eixugant a l’altre país”. Collado va justificar també que no s’hagin inclòs les plusvàlues immobiliàries en el projecte de llei perquè ja estan “en una altra llei que es coneix i que està en l’ADN del país i costaria més explicar aquest canvi”.
La conferència de Collado formava part dels esmorzars organitzats per RSMGassó i l’Agència de Notícies Andorrana (ANA) sobre temes d’actualitat i en l’acte van ser presents prop d’un centenar d’assistents, representants d’institucions, agents econòmics i professionals.