Les dades, com la prova del cotó, no enganyen, i demostren el bon funcionament de l’economia andorrana.  El producte interior brut (PIB) ha experimentat un creixement del 3,9% el 2025, un resultat força superior a les previsions realitzades a mitjan 2024 que el situaven al voltant del 2%. Aquest és el principal motiu que ha portat el Govern a tancar l’exercici pressupostari de l’any passat amb un superàvit de 88 milions.

Més enllà de les xifres, el resum és que l’economia s’està diversificant amb la consolidació de sectors com el comerç i el turisme, i l’aportació de valor afegit per part dels professionals tècnics. El creixement del PIB a Andorra supera el 2,8% d’Espanya, el 0,8% de França i la mitjana dels 27 països de la Unió Europea, que han registrat un augment de l’1,5%. El PIB nominal, que fa referència al valor, a preus de mercat, de la producció de béns i serveis d’un país durant un període de temps determinat, va ser de 3.983,2 milions d’euros amb una variació anual del 6,6%.

Els ministres Conxita Marsol i Ramon Lladós han presentat avui unes xifres que han definit com a “rellevants” tot afegint que els resultats són el fruit de “les polítiques orientades a reforçar el poder adquisitiu", com els augments del salari mínim i de les pensions per sobre de l’índex de preus de consum (IPC). Tot això s’ha reflectit en el resultat pressupostari del 2025 (88,3 milions de superàvit), mentre que la previsió era tancar-lo amb un dèficit de 35 milions.  El ministre Lladós ha atribuit aquests bons resultats “a una previsió pressupostària prudent i una execució rigorosa”, ja que s’han efectuat pràcticament totes les inversions previstes. Hi ha hagut també més recaptació impositiva. Així, la recaptació de l’impost general indirecte (IGI) ha augmentat un 13% (165 a 186 milions), mentre que en el capítol d’imposició directa, cal fer esment a l’increment del 56% en l’impost de societats respecte a l’any anterior (107 a 167 milions), o del 28% (68 a 87 milions) en concepte d’impost a la renda sobre les persones físiques (IRPF).  

Hi ha un descens en les taxes al consum (tabac) però s’ha de tenir en compte que el 2024 va ser un any molt bo. Ha baixat dels 112 milions del 2024 als 92 milions del 2025, un 18% menys. Segons Lladós, l'augment de recaptació s'explica perquè la majoria d'empreses han tingut més beneficis mentre que el de l'IRPF s'atribueix a l'augment dels salaris. Ha subratllat que "això s'ha aconseguit sense augmentar els impostos. És realment excepcional. Miri els altres països. Espanya també creix, però no en fan de superàvit. Evidentment, França no en pot fer per la seva situació fiscal. Però això a nosaltres no ens passa gaire sovint. No és per treure’n pit, però crec que val la pena recordar-ho: no és gaire corrent”.

En un altre ordre de coses, ha manifestat que és el deute més baix des del 2010 i que està per sota del 30% que s'havien marcat pel final de legislatura i que s'ha assolit un any abans. L'endeutament és del 29,4% del PIB, el nivell més baix des del 2010 i força inferior als dels països veïns (Espanya: 100,8% i França 115,6%, "Tenim una situació sanejada de les finances públiques", ha afirmat Lladós.

Malgrat això, la situació a l'Orient Mitjà pot condicionar l'evolució de l'economia. Els ministres han reconegut que "l'economia és oberta i està afectada pel que passa al món" però han assegurat que no estan reavaluant el marc pressupostari. El conflicte ja amenaça de provocar un terratrèmol econòmic global per les seves implicacions energètiques. 

L'escalada en una regió tan summament sensible per a una economia mundial encara basada en la crema de petroli i de gas natural pot provocar una forta  convulsió en els mercats. L'Agència Internacional de l'Energia ha llançat un seriós missatge d'alerta pel perill que suposa per al subministrament d'energia el conflicte desfermat pels bombardejos dels EUA i Israel contra l'Iran i la resposta de Teheran atacant altres països.


Pisos a lloguer assequible amb part del saldo positiu

El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha avançat la voluntat del Govern de promoure una modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques per ampliar els supòsits a què poden anar destinats els superàvits pressupostaris: no només per al retorn de deute públic, sinó també per a inversions de caràcter social o projectes d’interès nacional. Això permetrà, segons ha afegit la ministra Conxita Marsol dotar una part destacada a ampliar el parc públic d’habitatges de lloguer assequible i superar els 600 pisos el 2027. “La nostra intenció és adquirir més edificis per destinar-los a lloguer i fer-ho amb edificis que ja estiguin força avançats, que no necessitin una reforma important, i que en tres o quatre mesos els puguem posar al mercat”, ha dit Marsol, que també ha avançat que es podria adquirir un hotel per a gent gran amb serveis compartits com el restaurant o les sales comunes, ja que s'ha constatat una mancança en aquest tipus de residències i un augment de la població en la franja d'edat de més de 65 anys. Actualment s'està construint una residència a Sant Julià de Lòria amb un finançament públic i privat.