L’escassetat de mà d’obra s’apunta des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis com un dels factors “de desequilibri i tensió” que poden “frenar el creixement econòmic”. No és l’únic, també creuen que poden desaccelerar l’economia “la manca d’habitatge assequible i l’elevat cost de la vida”, així com “la presió sobre les infraestructures i els serveis públics”, però sí que és un dels més importants. Tant és així que un 56,3% de les empreses del sector de la construcció indiquen dificultats per cobrir les vacants de feina, i un 50% de les de l’hoteleria, tal com es recull en l’enquesta de conjuntura corresponent al primer semestre del 2025, els resultats de la qual es s'han fet públics avui.

Sobre el per què d’aquesta manca de treballadors, el president de la Cambra, Josep M. Mas, afirma que hi ha una bossa d’uns 1.700 llocs de treball “que no es poden ocupar perquè no hi ha personal”, fent referència a les estadístiques del Servei d’Ocupació, i “ara mateix és un inconvenient no poder continuar amb el personal que es tenia fins ara perquè no tenen el permís Schengen”, afegia fent referència als canvis que s’han hagut d’introduir al reglament del Servei d’Immigració per poder respondre a l’avançament de l’aplicació del reglament europeu d’Entry/Exit anunciat per Espanya.

Contribueix a la manca de mà d’obra els problemes d’accés a l’habitatge, i aquí des de la Cambra s’advoca per la col·laboració publicoprivada per aportar-hi solució, com ja fan les economies de l’entorn. També hi ajudarà, segons Mas, la desintervenció del mercat de lloguer que s’anuncia des del Govern, amb la qual “els propietaris s’animarien” a posar els seus immobles al mercat. 

En canvi, no es creu que una explicació a l’escassetat de treballadors siguin els salaris baixos, ja que la mateixa manca de mà d’obra fa que entre les empreses es vagin “prenent” els treballadors, i la via per fer-ho és la puja salarial.

Altres frens a la marxa dels negocis són l’encariment dels subministraments i materials, que afecta el 43,6% dels negocis i la preocupació pels costos d’explotació, que esmenten el 31,4% de les empreses. Segons Mas, pel primer poc s’hi pot fer i “estem a veure-les venir”, doncs depèn molt de situacions que puguin sobrevindre per qüestions de geopolítica; i pel segon gairebé que tampoc, doncs en són una part important els lloguers, i s’està veient com alguns negocis “s’atreveixen” a entrar en uns lloguers elevadíssims, i la intervenció del mercat tampoc està ben vista. “Sempre hi ha alts i baixos”, recordava el president de la Cambra, i “s’ha de mirar de fer amb el que tenim”.

Etapa expansiva
Però malgrat les dificultats, l’activitat del primer semestre “ha mantingut un to molt dinàmic” i les expectatives “es mantenen optimistes, especialment en la construcció i els serveis que continuaran liderant l’impuls de l’activitat econòmica”. I de cara al 2026 “es preveu la continuïtat de l’etapa expansiva, però amb una tendència a la desacceleració progressiva de l’activitat”. 

De fet, per sectors ja es veu que alguns comencen a frenar. És el cas de la indústria, on el 22% considera que la situació dels negocis ha estat bona i un 9% l’han valorat negativament, però es veu com “tant la producció com les noves comandes s’han frenat”, resumeix la Cambra en la nota de premsa de resum dels resultats de l’enquesta de conjuntura. 

També és el cas de la construcció, que margat mantenir un “ritme de creixement molt intens, superior al del conjunt de l’economia”, hi ha indicadors que “comencen a mostrar signes de desacceleració” i que s’expliquen per “limitacions vinculades a l’oferta” i no pas per “una pèrdua de força de la demanda”, com la manca de mà d’obra i l’escassetat de sòl edificable, “accentuada per les suspensiosn temporals de llicències urbanístiques mentre es revisin els POUP. Ara bé, es considera que l’obra contractada es mantindrà dinàmica, malgrat que “tendirà a moderar el creixement”, i es preveu que la demanda d’habitatges continuï sent “molt elevada” i es pugui reforçar “gràcies al programa d’avals per a la compra del primer habitatge aprovat pel Govern”.

La percepció en el sector dels serveis és dispar, un 29% creu que la situació dels negocis és favorable i un 17% creu el contrari. Més dinàmics són els subsectors de les activitats financeres i d’assegurances, i els serveis vinculats a l’educació i la sanitat, i menys entusiastes es mostren el comerç al detall i a l’engròs i la restauració, on el 41% diu que han registrat una davallada de la facturació.

En el comerç al detall, el creixement de la població, la inflació continguda i els salaris a l’alça “han contribuït a sostenir la demanda interna i a evitar un deteriorament de l’activitat comercial”, però es continuen afrontant “desafiaments significatius”, com l’ajust de la demanda externa, caracteritzat per una menor afluència d’excursionistes, que tenen les compres com a motiu principal de la visita, i “la creixent pressió del comerç electrònic” i “els canvis en els hàbits de consum”. Així, malgrat unes perspectives “moderadament optimistes”, no esperen una reactivació destacable de l’activitat.

El turisme, que “ha continuat marcant màxims històrics”, preveu que es mantingui una evolució positiva dels negocis i de la xifra de vendes, però les expectatives empresarials “no són tan favorables com en els quatre anys precedents i apunten a un cert alentiment, en línia amb una normalització de l’activitat cap a nivells més moderats i sostenibles”.