L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) ha intervingut Banca Privada d’Andorra (BPA) arran d’una denúncia rebuda pel departament de Delictes Financers del departament del Tresor dels Estats Units (FinCEN) per presumptes actuacions de blanqueig de capitals procedents d’organitzacions criminals, la corrupció i el tràfic de persones, i en les quals s’hauria aprofitat el sistema financer dels Estats Units. La comunicació d’aquesta denúncia a l’executiu per part de les autoritats americanes va tenir lloc dilluns i avui el cap de Govern en funcions, Antoni Martí, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per posar en relleu que l’INAF havia nomenat dos interventors “per garantir la continuïtat de l’operativa normal de l’entitat, protegir els seus clients i vetllar pel bon nom i la integritat de la plaça financera andorrana”.
El cap de Govern en funcions va posar en relleu que les autoritats americanes van notificar a l’executiu que ahir mateix el FinCEN qualificaria BPA com a entitat “sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals”. Per això mateix, i tal com va destacar Martí, després de rebre aquesta notificació es va adreçar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances i al ministeri fiscal, perquè es prenguessin les mesures escaients i després d’haver fet “les consultes pertinents a la Unitat d’Intel·ligència Financera”.
Martí va voler remarcar, en tot moment, que es tracta de “presumptes males pràctiques i no d’una situació de risc de solvència o de problemes de balanç”, i va subratllar la col·laboració de les autoritats andorranes amb els organismes internacionals. “Andorra sempre ha complert les seves obligacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals”, va destacar, recordant que les mateixes autoritats americanes agraeixen “la cooperació” de les autoritats andorranes. Per aquest motiu va posar en relleu que és “necessari i imprescindible” que les institucions del país “actuïn de manera efectiva per garantir que la feina i les investigacions en curs no pateixin ni retards ni entrebancs”, i també que es garanteixi el servei de BPA “als seus clients, així com la integritat dels seus dipòsits i la continuïtat de l’operativa”. I és que, de fet, les autoritats americanes han proposat un seguit de mesures per limitar la capacitat operativa de BPA en el futur, abans de les quals hi haurà un termini de 60 dies en què s’escoltarà les parts i abans no es resolgui sobre l’aplicació efectiva d’aquestes mesures, que podrien consistir en la prohibició a les institucions financeres d’obrir o mantenir comptes amb BPA i també exigirien evitar el processament d’operacions en què estigui implicada l’entitat.

Els fets
Segons el Tresor americà, almenys tres “alts directius” de l’entitat estarien implicats en el blanqueig de capitals d’organitzacions criminals de Rússia i la Xina a través d’operacions en les quals s’haurien arribat a “processar centenars de milions de dòlars”. D’aquesta manera, les autoritats americanes posen en relleu que “la corrupció dels executius de BPA i la debilitat dels controls per lluitar contra el blanqueig han fet esdevenir BPA un vehicle fàcil per al rentat de capitals procedents del crim organitzat i de la corrupció”, i que han anat a parar al sistema financer dels Estats Units.
D’aquesta manera, el document del FinCEN parla de tres casos de tres alts directius que haurien comès, presumptament, activitats per ajudar aquest blanqueig de capital procedent del crim. D’aquesta manera, parla d’un primer alt directiu que va facilitar “ajuda fonamental” a Andrei Petrov, un suposat autor de blanqueig de diners en el marc d’una organització criminal relacionada amb la corrupció, i que va ser detingut a Espanya el 2013 per blanqueig de capitals. A més, aquesta persona és sospitosa d’estar relacionada amb Semion Mogilevich, un dels deu fugitius més buscats per l’FBI.
Pel que fa al segon directiu “d’alt nivell”, s’assenyala que hauria acceptat “comissions exorbitants” per processar transaccions que estarien relacionades amb el blanqueig de diners a Veneçuela i al voltant d’empreses fictícies i productes financers complexos per desviar fons de la petrolera pública de Veneçuela Petrolis, i a través dels quals s’haurien arribat a processar dos bilions de dòlars.
També es fa referència en l’informe del FinCEN a un tercer alt directiu que hauria acceptat “suborns” a canvi de gestionar transferències de diners per Gao Ping, el suposat cap de l’anomenat cas Emperador obert a Espanya. D’aquesta manera, la comunicació de les autoritats americanes posa en relleu que Ping actuava per a una organització criminal transnacional que estava relacionada amb el blanqueig de diners i el tràfic de persones i que establia una relació amb BPA per blanquejar diners de part d’aquesta organització i “nombrosos empresaris espanyols”. La comunicació continua posant en relleu que “a través del seu soci Ping va pagar comissions exorbitants a oficials de BPA per acceptar dipòsits en efectiu en comptes menys controlats i transferir els fons a presumptes companyies fictícies a la Xina”. També es recorda que la policia espanyola va detenir Ping el setembre de l’any 2012 per la seva participació en el blanqueig de diners.
Al llarg de la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, en la qual va llegir una declaració institucional sense la possibilitat de formular preguntes, Martí va defensar la plaça financera d’Andorra i va posar en relleu que avui al matí les autoritats competents duran a terme una roda de premsa en què exposaran els detalls del procés en curs i del que suposa que el banc hagi estat intervingut per l’INAF.
Cal destacar la contundència amb què ha estat redactat l’informe del departament de Delictes Financers del Tresor nord-americà i les paraules amb les quals es posa en relleu la suposada activitat il·lícita de l’entitat bancària. Diversos mitjans de comunicació, especialment del país veí del sud, ja es van fer ahir ressò de la notícia.
Per la seva banda, des de Banca Privada d’Andorra es va emetre un  comunicat en què es posava en relleu que arran de la comunicació per part del FinCEN “en què se sospita que alguns directius/empleats de la nostra organització haurien actuat amb irresponsabilitat i males praxis i haurien facilitat operacions de blanqueig de capitals a presumptes organitzacions criminals, BPA obrirà immediatament una investigació interna”. D’aquesta manera, aquesta investigació hauria de servir per esclarir els fets i depurar possibles responsabilitats, per la qual cosa des de l’entitat s’ha posat en relleu que ja s’ha iniciat la col·laboració amb els interventors nomenats per l’INAF. BPA remarca en el comunicat que la comunicació es refereix “exclusivament” a les activitats andorranes de BPA i no afecta les filials internacionals. A més, van destacar que el consell d’administració i tots els òrgans directius de BPA “es mantenen en les seves funcions i el banc està realitzant les seves activitats financeres amb total normalitat, fet que suposa una intervenció preventiva de l’INAF per garantir el procés d’investigació”. També van destacar que no es veu compromesa la solvència o la liquiditat.
A darrera hora, arran de la denúncia del Tresor, el Banc d’Espanya va acordar, segons va informar a través d’un comunicat, la intervenció de Banco Madrid (del qual BPA té el cent per cent del capital). En aquest cas, també, s’han nomenat dos interventors.