Els ingressos que s’assoliran amb l’IRPF seran “modestos” i se situaran entre 15 i 20 milions d’euros anuals. I és que recaptar “no és la nostra principal preocupació, ni molt menys”. Ho va dir ahir el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, durant la presentació del projecte de llei de l’IRPF, que es preveu que s’apliqui el gener del 2015.

El ministre va qualificar aquesta data de “raonable”, tenint en compte que s’han d’elaborar els reglaments i s’ha de fer front a tota la logística que implica la recaptació del nou impost.
I és que més enllà dels ingressos que pugui proporcionar l’IRPF, l’objectiu més important que es persegueix, tal com va explicar el ministre, és completar un marc fiscal homologable i competitiu que permeti signar els convenis de doble imposició i, d’aquesta manera, impulsar la diversificació i la internacionalització de l’economia andorrana. “El Govern no té una obsessió amb els ingressos”, va recalcar Cinca, que es va referir de nou a l’esforç “molt important” que han hagut de fer els ciutadans “en molt poc temps”, de manera que es dóna “el model per acabat i no hi haurà nous impostos”.
L’executiu entén també que amb un tipus de gravamen del 10% “és possible” firmar convenis de doble imposició, i en aquest sentit es destaca que així ho ha acceptat, per exemple, França. Cinca va reconèixer, però, que cada país és sobirà i pot haver-hi estats que considerin insuficient aquest tipus. El Govern vol també donar compliment als preceptes d’equitat que fixa la Constitució. Els tipus reals que es pagaran seran “molt baixos”, tot i que el nombre de reduccions i deduccions sigui petit en no haver-hi una gran varietat de tipus com a altres països. El nou impost permetrà també dotar de més estabilitat i diversificar els ingressos de l’Estat, tenint clar, això sí, que els impostos indirectes han de continuar tenint un pes més significatiu que la resta per les pròpies característiques del país.
L’IRPF gravarà les rendes de les persones físiques: les del treball, les del capital mobiliari i immobiliari i els guanys i pèrdues del capital, a més de les provinents d’activitats econòmiques. Aquestes últimes ja estaven regulades i quedaran integrades en la nova llei, mentre que les plusvàlues immobiliàries es regiran pel seu propi text actual.
El mínim personal exempt en les rendes del treball se situa en els 24.000 euros o en els 40.000 si la parella no treballa, i en les rendes d’estalvi el mínim exempt estarà en els 3.000 euros. A més, es preveu també una bonificació del 50% de la quota per a les rendes compreses entre els 24.001 i els 40.000 euros. La bonificació sobre la qual s’aplica aquesta bonificació en cap cas pot ser superior a 16.000 euros. “A través d’aquestes mesures s’acaba aconseguint certa
progressivitat i que acabi pagant més el que més té”, va assenyalar Cinca.
La base de tributació és la renda neta, és a dir, sense les cotitzacions a la seguretat social, a la qual s’apliquen les reduccions previstes per familiars a càrrec, habitatge i plans de jubilació. Les reduccions per càrregues familiars queden establertes en 750 euros per cada fill menor de 25 anys que depengui de l’obligat tributari i no percebi rendes superiors als 12.000 euros anuals, i en la mateixa quantitat per cada ascendent major de 65 anys. El text preveu també un coeficient d’1,5 en l’import quan les persones dependents tinguin declarada una discapacitat. D’altra banda, s’inclouen també reduccions per inversió en habitatge habitual, fins a un màxim de 1.000 euros anuals, i per aportacions a instruments de previsió social i pensions compensatòries, fins a un màxim anual de 5.000 euros.
Una vegada s’han descomptat les reduccions, s’obté la base de liquidació, a la qual s’aplica el 10% d’IRPF per aconseguir la quota de tributació, i finalment s’apliquen també les bonificacions i deduccions per arribar a la quota de liquidació, que és la que s’ha de pagar. Entre les deduccions previstes n’hi ha una per eliminar la doble imposició en les rendes obtingudes i gravades a l’estranger, de manera que es podrà deduir de la quota de tributació l’import efectiu que sigui més baix: el pagat a l’estranger o el que correspondria pagar a Andorra si les rendes s’haguessin obtingut aquí.
Pel que fa a les activitats econòmiques, tal com ja passa ara, es podran deduir de la quota de tributació 3.000 euros per persona d’increment mitjà de la plantilla fixa anyal i el 5% de l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Finalment, es preveuen també deduccions per eliminar la doble imposició interna, en concret l’import satisfet en concepte d’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
El projecte de llei introdueix una modificació en la llei de l’impost de la renda dels no residents fiscals per fixar un règim especial dels treballadors fronterers i temporers, que es podran aplicar la deducció per la cotització a la CASS i la reducció del mínim exempt i bonificació pel tram de 24.001 a 40.000 euros.

La CASS i els bancs faran les retencions de les rendes
Les persones que només tinguin rendes procedents del treball i rendes del capital mobiliari que s’obtinguin en bancs del país no estaran obligades a presentar cap declaració. Tot i així, es podrà fer la declaració si s’ha produït algun canvi pel qual l’obligat tributari pugui beneficiar-se d’alguna reducció. La retenció en el salari es farà a través de la CASS, que traslladarà la recaptació al Govern, igual que faran els bancs amb els rendiments del capital mobiliari.
En el cas de les rendes d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari, es faran amb pagaments a compte al setembre i liquidacions al juny com fins ara, i per a les rendes del capital a l’estranger o els guanys i pèrdues de capital, l’obligat haurà de fer autoliquidacions a final d’any. No hi ha una xifra de quantes persones pagaran l’IRPF, sobretot perquè no se sap el nombre de residents que tenen estalvis i quins rendiments n’estan obtenint. Se sap, però, que hi ha més de 2.000 professionals, autònoms i propietaris de béns immobles que fins ara tributaven per l’IAE, i 13.732 assalariats que cobren més de 2.000 euros.
El total d’assalariats afectats pel nou impost se situa al voltant del 37% del total, segons xifres del febrer del 2013.