L'economia nacional continuarà creixent aquest any si bé a una "velocitat més moderada", un creixement però que es podria veure compromès "pel progressiu tensionament dels recursos del país", com "són la disponibilitat de mà d'obra, la manca d'habitatge assequible i la capacitat de les infraestructures per absorbir més visitants".
Així ho ha alertat el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Josep Maria Mas, en la presentació de l'Informe econòmic del 2024, on ha assegurat que "ens trobem davant una manca estructural de mà d'obra, tant en perfils bàsics com en perfils qualificats", una situació que "afecta de manera transversal molts sectors" i que "condiciona la capacitat de les empreses per créixer, innovar o simplement mantenir l'activitat".
Mas, que en manfifestacions posteriors a la presentació de l'informe ha advertit que amb les quotes actuals i previstes d'autoritzacions d'immigració "no hi arribem" ja que "no són suficients", ha insistit que "l'escassetat de professionals pot acabar frenant l'activitat econòmica ja que dificulta el creixement i la competitivitat dels sectors productius", i ha incidit en la necessitat d'un "enfocament integral i equitatiu que garanteixi que tots els àmbits productius disposin del talent necessari per desenvolupar-se".
Per això, i després d'apuntar que "el repte no és només cobrir vacants sinó també construir una economia capaç de captar i fidelitzar professionals que aportin valor i ajudin a fer créixer el teixit productiu", ha defensat la necessitat d'un "model migratori i laboral més adaptat a la realitat del teixit productiu".
I és que per Mas, el sistema actual “no sempre respon amb l’agilitat ni amb l’eficiència que les empreses necessiten”, motiu pel qual considera que aquest marc més adaptat a la realitat del teixit empresarial ha de “garantir estabilitat, claredat i capacitat de previsió per part de les empreses”, si bé cal anar també més enllà del que seria facilitar l’accés i “millorar també l’acollida, facilitar l’accés a l’habitatge i afavorir la formació contínua”.
En aquest sentit, des de la Cambra, que inspirant-se en el model implementat per la Comunitat de Madrid planteja avançar cap a un sistema de reconeixement formal de les competències i experiències professionals per donar valor al talent existent, s'ha posat damunt la taula l’opció d’articular “fórmules de teletreball”, especialment en el cas dels perfils de més qualificació, així com “considerar la deslocalització de nous serveis”, accions que podrien ajudar “tant a captar talent internacional com també a reduir la pressió sobre el territori i el mercat de l’habitatge”.
Precisament, el fet de trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat demogràfica és un dels reptes del país que Mas ha considerat “prioritaris”. Així, el president de la CCIS, que ha insistit en la necessitat de “definir quin model de país volem”, ha apuntat que no es tracta únicament de créixer, “sinó també fer-ho amb criteri, mesura i mirada de futur”, un fet que implica la necessitat de garantir “la coherència entre la població resident i els recursos disponibles”.
Mas ha incidit també en la importància de disposar de “dades sòlides” i “eines de seguiment” que permetin “avaluar l’impacte del creixement”, i ha proposat la creació d’un “espai estable de col·laboració entre institucions i agents econòmics i socials per compartir diagnòstics, consensuar escenaris futurs i coordinar accions”.
Entre els reptes prioritaris, el president de la CCIS ha situat també la diversificació econòmica, un procés en el qual “no podem oblidar els sectors impulsors tradicionals, que encara avui són la base de la nostra economia”, com és el comerç. En aquest sentit, Mas ha demanat que es mantingui com a “prioritari el Pla estratègic de compres” i que es “perseveri en la digitalització i la millora de l’experiència del consumidor”.
Així mateix, i si es vol que la modernització dels sectors tradicionals i la diversificació econòmica “avancin de manera real”, Mas ha defensat la necessitat de “garantir unes condicions de base favorables a l’activitat empresarial”. I en aquest sentit, ha insistit que “és fonamental preservar una pressió fiscal moderada, estable i competitiva”, i ha proposat que els trams fiscals, particularment els mínims exempts, s’actualitzin de manera regular i automàtica en funció de l’evolució dels preus de l’economia.
Finalment, Mas ha posat el focus sobre les relacions institucionals i el desenclavament i en “com es pot enfortir la posició exterior i a la vegada preservar allò que ens defineix com a país”. I aquí ha afrontat el tema de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que “planteja un canvi de dimensió en relacions exteriors d’Andorra amb implicacions directes per al teixit empresarial”.
El president de la CCIS, que ha recordat que hi ha “una part significativa de les empreses que continuen tenint dubtes”, ha destacat el rol actiu que ha tingut la Cambra en la “transmissió d’informació” i el treball fet amb la secretaria d’Estat d’Afers Europeu durant el període de negociació de l’acord.
Mas ha valorat també de forma “positiva” que el Govern es plantegi participar en la creació d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), un instrument que pot ser “clau per impulsar la cooperació transfronterera del Principat amb els nostres veïns”.
Amb tot, i més enllà de l’evolució que pugui tenir l’acord d’associació, Mas ha remarcat que “cal donar resposta als reptes estructurals” del país, que encara “té deures pendents en matèria de sostenibilitat de les pensions, despesa sanitària, adaptació del mercat laboral i seguir facilitant l’habitatge, entre d’altres”.
