Diari digital d'Andorra Bondia
ANA/ El director i la investigadora del CRES, Joan Micó i Pepa Batalla
ANA/ El director i la investigadora del CRES, Joan Micó i Pepa Batalla

La crisi va venir acompanyada de més contractes temporals i més precarietat


Escrit per: 
Agències

Una crisi és sinònim d’empitjorament de les condicions laborals, més inestabilitat i augment de la precarietat. Fins aquí correcte. Però en el cas de la crisi del 2008, i més particularment centrant-nos en Andorra, va tenir com a particularitat que va deixar més petjada a les feines més qualificades que no pas a les menys qualificades. Així ho han exposat aquest divendres al matí el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, i la investigadora també del CRES, Pepa Batalla, partint dels resultats de l’estudi ‘El mercat de treball a Andorra’. Possiblement perquè a les feines menys qualificades, que el CRES anomena ‘segment secundari’ (treballadors manuals o dels serveis, com hosteleria o comerç), ja venien d’unes condicions dures malgrat estar en èpoques de bonança. O potser també perquè al ‘segment primari’ (personal directiu, tècnics, comandaments, administratius i empleats de l’administració, de la Sanitat, etc.) hi havia unes condicions massa per sobre de la mitjana. Però amb les dades a la mà, al ‘segment primari’ es constata un augment més pronunciat dels contractes temporals o casos de “salaris més a prop del sou mínim”, ha exposat Micó. Mentre que al ‘segment secundari’ “les condicions són similars” amb el pas dels anys. 

Amb les dades a la mà, centrades en el període entre el 2010 i el 2015 (més endavant el CRES ampliarà els marges d’anys), els contractes temporals han passat a representar un 7% del total el 2010, a un 11,6% el 2015. Si la divisió es fa per segments, el 2010 hi havia més contractes temporals al secundari, aspecte que ha donat la volta el 2015 i és al primari on primen els contractes temporals (un 12,7% del total). A Europa, el percentatge de contractes temporals és de l’11,9%, que escala fins al 20,9% en el cas d’Espanya. 

Pel que fa a la retribució per hora, ha davallat molt lleugerament als dos segments: era de 10,8 euros l’hora el 2010, i de 10,7 euros el 2015 al primari, mentre que de 8,5 euros el 2010 al secundari, i de 8,2 el 2015. La diferència és de 4,9 euros entre segments, el que representa en percentatge un 37,4%. I és que malgrat puguin haver empitjorat les condicions dels treballadors considerats més qualificats, la escletxa salarial entre uns i altres segueix sent molt pronunciada, ha recordat Micó. I també les diferències per compaginar la conciliació laboral i familiar, tenint en compte que al ‘segment secundari’ abunden les feines on es treballa el cap de setmana.  

On tampoc hi ha canvis pel que fa a diferències de salari és en la separació entre homes i dones. La crisi no ha generat canvis substancials en aquest sentit. Partint de les dades del 2015, si l’euro per hora es cobra de mitjana a 10,7, els homes la cobren a 11,5 i les dones a 9,8. La bretxa salarial és del 14,6%. Una bretxa, ha plantejat Batalla, que és més gran a les feines menys qualificades, com per exemple al sector dels serveis, amb un 16,1% de diferència. En canvi, entre el personal directiu la bretxa és del 7,2%. 

Així mateix, també hi ha diferències entre gènere en els contractes a jornada parcial. Representen l’11,4% del total, però els tenen el triple les dones que els homes: un 17,8% per un 4,9%. Aquesta mena de contractes no han patit afectacions per la crisi. 

Dins de l’estudi, també s’avalua el nombre de persones que fan més de 40 hores a la setmana, els quals són el 15,2% del total, dada que ha baixat considerablement ja que el 2010 eren un 22,4% els qui ho afirmaven. El personal directiu i també el sector serveis són els que surten més perjudicats en aquest sentit. 

Finalment, també destaca que el 4,9% de la població té dues o més feines, una dada que el 2011 va arribar a ser del 7,1%. El personal que es dedica a la neteja és el que més té aquesta necessitat de compaginar. 

En qualsevol cas, tant Micó com Batalla han volgut deixar clar que són dades fins al 2015, i que en certs aspectes s’ensumen repunts que poden anar alterant les conclusions finals. “Serà una tendència irreversible o amb el creixement econòmic canviarà?", "va ser només una via de les empreses per sobreviure a la crisi?". Són preguntes que ha llançat a l'aire Micó. 

L’estudi del CRES ha estat possible a partir dels resultats de l’enquesta de Forces del Treball elaborada pel departament d’Estadística.

CRES
crisi
contractes
temporals
precarietat
mercat
laboral
estudi
Número de vots: 20
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic