El treball o la recerca és de fet una tesi doctoral que el seu autor, Pere López, preveu presentar el curs 2026-27 i que es titula Impacts of the longevity gaps by income on pensions and heatlthcare. Spain. UK, Denmark. Un tema molt oportú ara que el futur de les pensions està a debat i amb un angle innovador, ja que analitza de forma sistemàtica l’impacte que les diferències persistents en l’esperança de la vida segons el nivell sociecònomic (SES) poden tenir sobre l’equitat dels sistemes públics de pensions. El SES és el nivell d’ingressos, atesa la seva major capacitat explicativa en relació amb les desigualtats en longevitat.

López distribueix la investigació en tres línies. En la primera, per exemple, la recerca en els països objecte d’estudi s’ha basat en microdades individuals d’elevada sensibilitat com l’esperança de vida, trajectòries d’ingressos, aportacions i prestacions del sistema públic de seguretat social. S’han estudiat les tendències internacionals recents en esperança de vida i la relació entre les diferències per nivell socioeconòmic i les mitjanes nacionals.

Els resultats mostren que les mitjanes nacionals d’esperances de vida amaguen divergències molt significatives segons el nivell d’ingressos, i que aquestes diferències tenen implicacions directes sobre l’equitat dels sistemes de pensions. I què vol dir això? Senzillament que es posa en dubte l’ús que es fa de manera sistemàtica de l’esperança de vida mitjana com un paràmetre neutral en el disseny de les polítiques de jubilació. “L’esperança de vida i l’edat de jubilació no són paràmetres neutres”, explica López, perquè amb l’aportació de xifres no li falta raó.

Posem l’exemple d’un treballador que inicia la seva vida laboral als 18 anys i que l’acaba als 65 treballant en una feina de construcció o un magatzem. La seva carrera la podem comparar amb la d’un professional qualificat que després dels estudis es posa a treballar als 25 i es jubila també als 65. 

La tesi, amb dades, defensa que a banda de treballar més anys, el primer cas és més possible que mori abans, per  la qual cosa, per gaudir d’una bona jubilació i percebre el que ha aportat s’hauria de retirar abans. En canvi el treballador qualificat viu més anys. Aquesta part de la tesi, titulada Rethinking Pension Equity: The Challenge of Longevity Gaps by Income: Is life expectanty still and equitably parameter for shaping Pension Police’s? va guanyar el premi al Millor Pòster del World Economic History Congress (WEHC) 2025 celebrat a Lund (Suècia). 

“Hi havia molts pòsters presentats i vaig estar content d’estar entre els trenta preseleccionats, però guanyar ja va ser molt bo”. El WEHC és la trobada acadèmica més important del món en l’àmbit de la història econòmica i aplega investigadors de més de quaranta països per debatre sobre sostenibilitat, creixement i desigualtat econòmica. La pròxima edició tindrà lloc el 2028 a Montevideo (Uruguai).  López presenta el treball demà al matí a l’UdA (10.30 h).