L’any passat, el 19,4% de la població es trobava en risc de pobresa o exclusió social. Això és cinc dècimes per sobre de la taxa registrada el 2023. Ara bé, aquells en situació de pobresa severa gairebé s’han reduït a la meitat i ha passat del 7,4% al 4,2% l’últim any. Tot això malgrat l’augment dels ingressos disponibles equivalents, que de mitjana van arribar als 37.335 euros mentre que la mediana es va situar en 28.883 euros.  Així ho reflecteix l’Enquesta de condicions de vida (ECV) corresponent al 2024 feta pública aquest dilluns pel departament d’Estadística.

Centrant-se en la taxa de risc de pobresa, mesurat com aquella població que té uns ingressos disponibles equivalents inferiors al 60% de la mediana dels ingressos del total de la població (17.330 euros), aquesta es va situar en el 16,4%, quan l’any anterior era del 13,6%. Ara bé, la taxa de pobresa relativa (amb ingressos inferiors al 50% de la mediana global, 14.442 euros) es va situar en el 8,8%, un punt percentual menys que l’any anterior, i la taxa de pobresa severa (amb ingressos inferiors al 40% de la mediana global, 11.553 euros) va disminuir del 7,4% registrat l’any 2023 al 4,2%.

Sense tenir en compte els ingressos per prestacions socials i pensions, taxa de risc de pobresa s’eleva al 24,5% (era del 28% el 2023), i sense prestacions socials però amb pensions, fins al 20,7% (20,6% l’any anterior). Evidentment, els més joves i els més grans són els que més risc presenten: un 19,3% dels menors de 16 anys estava en risc de pobresa, i per als majors de 65 anys la taxa ascendia al 22,5%. Sense prestacions socials, el risc de pobresa arribava al 25,4% dels majors de 65 anys i al 23,7% dels menors de 16 anys; i traient també les pensions, el risc de pobresa afectava el 61,6% dels majors de 65 anys i a un 20,1% dels menors de 16 anys. 

Segons el tipus de llar, la taxa de risc de pobresa més alta va correspondre a les llars formades per un adult amb persones dependents, amb una taxa que s’enfila al 33,2% davant el 25,1% registrat un any enrere. Les llars d’un adult presentaven una taxa de risc de pobresa del 24,5% (21% l’any anterior) i les de dos adults o més amb persones dependents, la taxa va ser del 13,5% (10,2% el 2023). Finalment, les llars de dos adults o més sense dependents van registrar una taxa del 14,1% (12,6% un any abans).

Augment dels ingressos
Tot això mentre els ingressos equivalents disponibles han augmentat, i han arribat, de mitjana, als 37.335 euros, i la mediana als 28.883. Això és un 3,2% i un 7,6% més en comparació amb l’any anterior. Com és habitual, no tothom percep aquests augments. Per sexe, els ingressos de les dones han experimentat un descens del 0,1% i de mitjana han estat de 33.895 euros, encara que la mediana ha arribat als 28.641 euros, un 8,9% més que el 2023. En el cas dels homes, la mitjana es va situar en 40.534 euris i la mediana en 29.315, el que suposa uns increments del 6% i el 6,5% respectivament. Per edats, la mitjana per als menors de 16 anys va ser de 33.405 euros (-1,4%) i la mediana de 27.837 (+10%); per als adults entre els 16 i els 64 anys de 37.981 la mitjana (+1,9%) i de 29.924 (+7,4%) la mediana; i per als majors de 65 anys la mitjana es va situar en els 37.717 euros (+16,2%) i la mediana en els 26.354 (+11%). En aquest punt, l’Executiu assenyala que l’estudi permet “constatar una millora del poder adquisitiu de la ciutadania i d’aquests indicadors de benestar que han experimentat un concretament generalitzat”. Així, afirmen que els ingressos equivalents han augmentat de mitjana gairebé un 35% des del 2021, “xifra que dobla els increments acumulats de l’índex de preus de consum durant aquest període”, que ha estat del 15,7%.

Menys desigualtat
També ha disminuït, molt lleugerament, la desigualtat. Així es pot concloure veient que el llindar d’ingressos de la cinquena part més pobre de la població ha augmentat un 2,2% i s’ha situat en els 18.840 euros (encara que concentren un 6,1% dels ingressos totals quan el 2023 acumulaven el 6,5%) mentre que el llindar de la cinquena part més rica se situa en els 46.370 euros, que és un 10,7% superior a l’any anterior (i acumula el 45,7% del total dels ingressos, quan l’any passat percebien el 47,5%).

Un 9,4% té sobrecàrrega dels costos de l’habitatge
Fins a un 9,4% de la població, un percentatge similar al de l’any anterior, reconeixia trobar-se en una situació de sobrecàrrega dels costos de l’habitatge, o el que és el mateix, destinava a l’habitatge (lloguer o hipoteca, aigua, llum, comunitat, etcètera) un 40% o més dels seus ingressos. I aquesta sobrecàrrega afecta més les llars que viuen de lloguer (un 13% davant el 13,8% registrat el 2023) que a les que tenen propietat. Evidentment, la cinquena part més pobra té més sobrecàrrega, i la situació afecta el 39,5% d’aquest segment de població (el 43,5% l’any passat), però en tots els quintils es troben llars amb sobrecàrrega de les despeses per l’habitatge.

En situació de privació material severa hi havia un 5% de la població, això és dos punts i tres dècimes inferior a la taxa de l’any anterior. Ara bé, el 64,7% no presentava cap privació, un 11% en patia alguna i un 11,8% dues, mentre que el 95% presentava tres o menys privacions. Si mirem les privacions, després de tenir dificultats a final de mes, que afecta un 31,4% de la població, la més habitual és no poder fer front a unes despeses imprevistes de 1.295 euros. Un 28,3% de la població es trobava en aquesta situació (un 0,8% més que un any enrere), i un 4,8% va experimentar algun retard en el pagament de rebuts. En aquesta línia, un 19,5% no podia reemplaçar els mobles, un 4% no pot permetre’s disposar d’un automòbil i un 2,2% ni tan sols pot tenir ordinador. Finalment, un 10,7% no pot permetre’s fer una setmana de vacances l’any, un 2,9% no pot seguir una dieta amb carn, peix o pollastre com a mínim dada dos dies i el 8,1% no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada.