La pressió fiscal va incrementar-se nou dècimes i es va situar en el 28,4% durant l'exercici 2025, quan un any abans va ser del 27,5%, segons les dades, elaborades a partir de l’estimació avançada del PIB nominal de l’any 2025 i el tancament dels ingressos tributaris d’aquest mateix any, fetes públiques pel departament d'Estadística.
Entrant al detall, els impostos sobre la producció i les importacions van incrementar-se un 4,1%, els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni un 20,7% i les cotitzacions socials un 8,2% en relació amb el 2024. Així, el conjunt dels impostos experimenta l'any 2025 un augment del 10%, alhora que el producte interior brut s'incrementa un 6,6%.
L'aportació a la pressió fiscal per part de les diferents figures impositives continua sent a càrrec principalment de la imposició indirecta, mantenint-se amb el 34,5%, la qual cosa representa dos punts percentuals menys que l'any anterior. Per contra, l'aportació de la imposició directa a la pressió fiscal és del 28,7%, cosa que suposa 2,5 punts percentuals per sobre respecte l'any anterior. Les cotitzacions socials, per la seva banda, aporten el 36,8%, el que representa 0,6 punts menys que l'exercici anterior.
Des del Govern, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha volgut contextualitzar l'augment de la pressió fiscal de l'exercici 2025 respecte al 2024 i deixar clar que no ha estat provocat per "cap canvi dels tipus impositius" dels principals impostos, "ni l'IRPF, ni l'impost de societats, ni l'IGI, que són les grans fonts de recaptació d'impostos".
En aquest sentit, el ministre ha atribuït aquest increment a tres factors com serien la "pressió impositiva sobre el negoci immobiliàri", per l'impost a la inversió estrangera en aques àmbit i també per la modificació a l'alça que es va fer en l'impost sobre les plusvàlues per a "compravendes a curt termini", per l'augment de la recaptació de l'impost de societats arran de la modificació feta l'anterior legislatura per tal que les empreses paguessin sempre com a mínim "el 3% dels beneficis" i en tercer lloc per l'increment també registrat en la recaptació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), especialment per l'augment de la "recaptació provinent de les rendes molt altes", és a dir, aquelles rendes que estan per sobre dels 200.000 euros, i que representen únicament el 3% dels delcarants de l'impost si bé n'aporten gairebé la meitat de la recaptació.
Així, Lladós ha detallat que les darreres modificacions d’impostos aplicades al sector immobiliari expliquen gran part de l’augment de la pressió fiscal. En concret, l’impost a la inversió estrangera en immobles, introduït al 2024, ha generat 19,2 milions d’euros; 41,2% més que el 2024.
També les darreres modificacions a l’alça dels tipus impositius sobre les plusvàlues immobiliàries, particularment per les transaccions fetes en un període de menys de 2 anys, i les operacions dels no residents, han contribuït a que l’impost sobre les plusvàlues immobiliàries hagi augmentat significativament, arribant als 39,3 milions d’euros; 56,5% més que l’any anterior.
Addicionalment, l’elevat volum d’operacions immobiliàries ha provocat un increment de la recaptació provinent de l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), el qual ha assolit una recaptació de 17,7 milions d’euros; 52,4% més que l’any anterior. Aquesta recaptació es desglossa en 2/3 parts a càrrec dels comuns i la resta pel govern.
D’altra banda, l’impost de societats ha incrementat la seva recaptació en 33,6 milions d’euros, assolint els 141 milions d’euros; un 31% més que l’any anterior. Aquesta evolució s’explica pels bons resultats empresarials, així com per l’entrada en vigor del tipus mínim efectiu del 3%.
Així mateix, l’IRPF ha aportat 14 milions d’euros addicionals, un 20% més que el 2024, fins a 82,3 milions d’euros, com a conseqüència de l’increment de la massa salarial, i en particular, de l’augment del l’aportació provinent dels contribuents amb les rendes més elevades. Finalment, l’IGI ha registrat un augment de la recaptació de 20,8 milions d’euros, registrant 185,7 milions d’euros; un 12,5% més que l’any anterior.
Interpel·lat sobre si cal oblidar el vell objectiu reclamat per l'empresariat de que la pressió fiscal no superi el 25% i si pot continuar punjant en el futur, el ministre, que ha remarcat que "no hem anat a buscar una pressió fiscal del 28%, hem anat a buscar a posar impostos allà on creiem que havien de pagar certes persones i certes operacions i que redundaven en benefici de tots", ha admès que "és possible que torni a passar" que es doni un augment tot i que va afegir que "segurament no amb aquest ritme de creixement dels darrers anys", ja que "seguim gravant bastant les activitats que més creixen" amb relació al seu pes al PIB, com per exemple el sector immobiliari o el de les rendes més altes si bé el que "no s'hauria de veure" ja és l'efecte del 3% de l'impost de societats.
Es mantenen les prioritats en els comptes pel 2027
"El repte de l'habitatge encara hi és, hi hem de seguir invertint. El repte amb la salut i l'educació és continu, hi hem de seguir invertint; hi ha unes infraestructures, s'han d'acabar les que encara tenim, que la majoria s'acabaran durant l'any 27, i per tant hem de seguir tenint les partides pressupostàries suficients per poder-les acabar". Així ho ha remarcat el titular de Finances, Ramon Lladós, interpel·lat sobre les grans línies del pressupost per a l'exercici 2027, uns comptes que seguiran el camí marcat pels dels darrers exercicis i on "no hi haurà grans canvis" ja que es mantenen els grans reptesque han centrat la legislatura.
