La recaptació per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent a l’exercici 2024 s’ha enfilat fins als 78,6 milions d’euros, segons les dades facilitades pel director del departament de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira, que ha fet un balanç “molt positiu” de la campanya.

I és que les xifres assolides “superen les previsions fetes a l’inici de la campanya l’abril passat” i milloren en divuit milions la recaptació del 2023, 60 milions, i en més de vint les dels exercicis 2022 i 2021 quan les arques públiques van ingressar 53,1 i 51,5 milions d’euros, respectivament.

Tot i el notori increment de la recaptació,  “conseqüència de la bona marxa de l’economia andorrana” i de l’augment dels salaris, no hi ha damunt la taula la previsió de modificar a l’alça el mínim exempt de tributació de les rendes salarials, situat en 24.000 euros. 

En aquest sentit, i tot i recordar que aquesta “no és una decisió que correspongui al departament de Tributs i Fronteres”, Ferreira ha destacat que “sí que constatem que continuem tenint un mínim molt més alt que els dels països veïns”, i ha valorat l’impacte d’aquest mínim exempts recordant que “el salari medià està exempt de pagar l’IRPF”, fet que vol dir que “més de la meitat de salaris no han de pagar l’impost”.

Entrant ja en detall del funcionament de la campanya de declaració voluntària de l’impost, que va finalitzar dimarts passat, Ferreira ha precisat que des del tret de sortida a l’abril i fins a final del mes passat s’han rebut 26.971 declaracions, una xifra també superior a les 25.500 que es van estimar a l’inici de la campanya, i que permet constatar que “la declaració d’aquest impost ja es troba plenament consolidada i integrada en la societat andorrana”.

Pel que fa a la distribució de l’import recaptat, el 43%, 33,5 milions, corresponen a la campanya de declaració voluntària, mentre els 45,1 milions restants provenen de les retencions salarials i dels rendiments a l’estalvi que ja es van portar a terme durant l’any 2024. I concretament, Ferreira ha detallat que del total de la recaptació, 23,6 milions d’euros provenen de les retencions practicades a les rendes del treball; 11,4 milions són de retencions a les rendes del capital mobiliari, i 10 milions del pagament fraccionat d’activitats econòmiques.

Així mateix, el director de Tributs i Fronteres ha explicat que fins a un 86,22% de les declaracions presentades han estat de forma telemàtica i un 13,78 de forma presencial, augmentant també el nombre de presentacions efectuades de forma digital respecta a la campanya anterior. Més de la meitat de les declaracions, en concret, 15.298 el contribuent ha hagut de fer un ingrés (37.542.377 euros), 6.104 han obtingut un saldo positiu (s’han retornat un total de 3.962,326 euros), mentre que 5.569 declaracions han tingut resultat zero, és a dir, que el contribuent no ha hagut d’abonar cap quantitat, ni tampoc l’administració li ha hagut de retornar un import.

D’altra banda, i malgrat les recomanacions donades a l’inici de la campanya per tal que els contribuents no s’esperessin a darrera hora per presentar la seva declaració, Ferreira ha revelat que fins a un 64% de les declaracions s’han concentrat durant el setembre i que els dos darrers dies de la campanya es van comptabilitzar fins a 5.000 declaracions, un volum que comporta que “no puguem donar el servei o l’atenció que normalment ens agradaria poder donar al ciutadà”.

Per això, i malgrat que la campanya s’ha desenvolupat “amb total normalitat”, el director de Tributs i Fronteres ha fet una crida a no esperar al darrer moment per fer la declaració. “No tenim una explicació de per què ens esperem al setembre, però sí que farem, de cara a l’exercici següent, un esforç més gran quant a comunicació per recordar-li al ciutadà que pot presentar-la abans i que així el podrem assistir de millor manera”, ha avançat Ferreira, que ha destacat que en general la seu electrònica “ha respost bé” fins i tot en els moments d’allau de tràmits.