L’estudi nacional de riscos que s’està elaborant seguint la metodologia del Banc Mundial serà l’element que acabarà de determinar la implantació al país d’un sistema de declaracions d’operacions en efectiu (reporting sistemàtic) o si, per contra, és millor adoptar altres mesures. Així es desprèn de la resposta per escrit de l’executiu a dues preguntes formulades pel president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, en relació a la nota verbal emesa pels Estats Units l’agost del 2014, i que recollia ahir el Butlletí del Consell General.
En la resposta, el Govern, que esmenta els dos comunicats tècnics sobre determinades operacions en efectiu fets per la Uifand el febrer del 2002 i el febrer del 2015, recorda que, en el marc de la cinquena avaluació del Moneyval, aquest organisme, en col·laboració amb altres institucions d’àmbit nacional, està portant a terme “una anàlisi en profunditat sobre la possible configuració d’aquest sistema així com respecte dels requeriments internacionals a aquest efecte”.
En aquest sentit, l’executiu, que recorda que l’adopció d’aquest sistema és “opcional”, segons les diverses recomanacions fetes pel Grup Acció Financera Internacional (GAFI), explica que s’està realitzant una anàlisi comparativa sobre els sistemes que utilitzen altres països de l’entorn, amb els quals ja s’ha contactat “per intercanviar opinions sobre els avantatges i els inconvenients del sistema objecte de la sol·licitud, així com la seva eventual utilitat i si és factible o no de conformitat amb les particularitats
d’Andorra”.
Malgrat, doncs, estar en fase d’estudi, des del Govern es destaca en la resposta al parlamentari liberal els casos concrets d’Àustria i Luxemburg, dos estats que no són partidaris de la implantació d’un sistema d’aquestes característiques. En aquesta línia, s’argumenta aquest posicionament en el fet que un reporting sistemàtic “no és eficient en centres financers” ja que el “valor afegit que es pot obtenir en relació al cost d’implantació del sistema podria no resultar proporcional”. Així mateix, es considera també que “un sistema potent de control de diners en efectiu a la frontera hauria de poder donar un resultat també vàlid, ateses les particulars característiques del país”.
Tot i l’exemple dels dos països esmentats, l’executiu assegura que la Uifand estudia “la idoneïtat del sistema” per les especificitats del país –el sistema financer o les dimensions de l’administració, per exemple–, així com possibles mesures alternatives, i que, en el cas que es conclogués que el sistema és factible per al Principat, “s’adoptarien els passos tendents a implantar-lo”.
Finalment, l’executiu, que recorda que ja es fa un control d’entrada i sortida d’efectiu a la duana des del 2013, insisteix que, respecte als Estats Units, ja “existeix un reporting sistemàtic per part de les entitats financeres andorranes”. Des del Govern també s’incideix que en aquests moments el Principat està immers “en els treballs previs per crear i implantar el nou estàndard global d’intercanvi d’informació”.
L’estudi nacional de riscos, llest pel 2017
El ministre de Finances, Jordi Cinca, va afirmar ahir que l’objectiu del Govern és tenir enllestit l’estudi nacional de riscos pel 2017, any en què es preveu la visita sobre el terreny de la delegació del Moneyval prèvia a la cinquena avaluació que ha de passar Andorra. Segons va explicar, la intenció de l’executiu és “anar-se preparant” perquè quan es produeixi aquesta visita és pugui tenir “la millor nota” i quedin “menys deures” per fer. Els treballs de l’estudi nacional de riscos (que ha de permetre veure on Andorra és més vulnerable als intents de blanqueig i les millores que cal aportar) s’esperen acabar a finals d’any per publicar-los l’any que ve. Aquest estudi ajudarà a veure si el reporting sistemàtic és necessari o si hi ha mecanismes millors. Per altra banda, Cinca també va assegurar que la normativa andorrana “barrarà el pas” a les multinacionals que busquin un indret per optimitzar costos fiscals, un fet que fins ara no s’ha produït al Principat.
