La Uifand reclama més duresa contra el finançament del terrorisme

Tot i que l’Estudi de Risc Nacional determina un nivell “mitjà baix” de risc de finançament del terrorisme per a tot el país i que aquest es concentra principalment en activitats de captació i moviment de fons, la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha adreçat una nota a les entitats del sector financer sol·licitant-los que endureixin les mesures efectives per lluitar contra el finançament del terrorisme.
Així, i després de fer un repàs als principals elements que caracteritzen d’una banda el finançament del terrorisme i de l’altra el blanqueig de capitals, la Uifand alerta les entitats que malgrat que s’acostumen a mencionar de manera conjunta i que tenen punts comuns, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme responen a casuístiques diferents que cal tenir presents. 
En aquest sentit, l’organisme posa de manifest que “existeix una tendència generalitzada entre les entitats a utilitzar els mateixos sistemes de control per detectar ambdues conductes”, un fet que minva “la capacitat de detecció i, per tant, l’efectivitat de dits sistemes de control”.
La Uifand demana també “tenir present” les diferències entre l’objectiu de les verificacions a la llista consolidada del Consell de Seguretat de les nacions Unides i la detecció d’activitats de finançament de terrorisme. En aquesta línia, en la nota s’insisteix que si en la consulta de la llista s’obté un resultat positiu, no es tracta d’una sospita, sinó d’una “certesa”, de manera que cal aplicar les mesures restrictives corresponents, mentre que si es detecten activitats sospitoses d’estar relacionades amb el terrorisme o el seu finançament, cal fer la declaració de sospita corresponent a la Uifand.
Per tot plegat, des de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra s’insisteix a les entitats que “la lluita contra el finançament del terrorisme no s’ha de limitar a identificar persones i entitats designades d’acord amb les resolucions del Comitè de Seguretat de les Nacions Unides”, sinó que és necessari que les entitats vagin “més enllà en el cribratge de clients i contraparts”. I és que, com recorda la Uifand, “les persones i entitats designades no acostumaran a dur a terme transaccions per compte propi”.