Diari digital d'Andorra Bondia
El cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, Carles Fiñana, en una compareixença anterior.
El cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, Carles Fiñana, en una compareixença anterior.

La Uifand veu un risc en el 14% de les entitats sense ànim de lucre


Escrit per: 
M.S. / Foto: SFGA

El 14% de les organitzacions sense ànim de lucre (OSALs) del país, fins a 102 entitats, tenen el risc que puguin ser utilitzades per al finançament del terrorisme, si bé es tracta d’un risc global “mitjà baix”.  

Així es posa de manifest en l’estudi de risc Utilització de les organitzacions sense ànim de lucre per finançar el terrorisme fet per la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, un treball que segueix el model establert pel Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) a l’hora d’avaluar el risc en funció de tres factors com són les amenaces, vulnerabilitats i les conseqüències o impactes, i que ha analitzat fins a 738 entitats, entre ONGs, associacions, fundacions, federacions i clubs.

L’estudi distingeix fins a tres tipus d’OSALs. D’una banda, les que es dediquen principalment a l’obtenció i distribució de fons per a la realització de “bones obres”, que serien aquestes 102 entitats, les que no tindrien aquesta pràctica com a propòsit principal però sí que la podrien portar a terme, ja que és prevista als seus estatuts, grup format per 73 entitats, i finalment aquelles organitzacions sense ànim de lucre que no tenen com a propòsit la captació i distribució de fons i que per tant no es consideren com a OSAL.

Precisament, aquest grup és, amb 563 entitats, el més nombrós del país i està constituït en bona part per les entitats esportives (federacions, clubs...) que habitualment reben subvencions públiques o d’altres entitats, i compten també amb el pagament de les quotes dels seus socis, per a la prestació d’un servei determinat, la participació en algun esdeveniment i la compra de material.

Quant a les 102 entitats, la Uifand, que remarca que fins a la data d’avui no s’ha detectat cap d’OSALs andorranes vinculades al finançament del terrorisme, considera que 81 d’aquestes tenen un “risc baix” i 21 un “risc mitjà”. Amb tot, es destaca que la gran majoria de les OSALs del país acostumen a tenir un àmbit d’actuació nacional, a la vegada que les que operen internacionalment tenen un volum d’activitat limitat, fet que tenint en compte que el risc de terrorisme al país és “mitjà baix” fa que el risc que aquestes entitats puguin ser utilitzades per finançar-lo sigui també “mitjà baix”.

Malgrat això, des del punt de vista de la vulnerabilitat l’informe de la Uifand alerta que el risc del sector de les OSALs “és mitjà”, fet que justifica per una normativa lligada a les associacions i fundacions “molt genèrica” i  de “contingut molt limitat”. Així, el supervisor considera que “l’absència d’un règim regulatori efectiu del sector de les OSALs podria atreure criminals que voldrien aprofitar-se de les deficiències per treure’n profit”. Entre les vulnerabilitats assenyala també uns “coneixements insuficients” de la normativa de prevenció de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme i la “falta de conscienciació” quant al risc de ser utilitzades per finançar el terrorisme.

Mitigar el risc
Malgrat que el risc que presenta el sector de les OSALs al país és mitjà baix, des de la Uifand s’incideix que aquest “ha de ser mitigat i controlat”. Per aquest motiu, des de l’organisme supervisor es planteja una sèrie de mesures, algunes ja recollides en la nota de bones pràctiques adreçada al sector el 2019, per mirar de mitigar aquest risc.

Així, s’incideix que cada entitat hauria d’elaborar la seva pròpia avaluació de les amenaces i vulnerabilitats a les quals es pot trobar exposada i adoptar les mesures corresponents, que passen principalment per l’aplicació de la deguda diligència als donants i els beneficiaris així com per disposar d’un mètode “robust” de conservació i documentació de les donacions.

També es planteja la necessitat d’establir les comprovacions adients per assegurar-se que cap dels seus treballadors, col·laboradors, voluntaris i beneficiaris està relacionat amb el finançament del terrorisme o vinculat a persones, grups o organitzacions terroristes, així com fixar polítiques internes amb els criteris de selecció que permetin tenir un bon coneixement de la trajectòria i reputació dels empleats, col·laboradors i voluntaris. 

A la vegada s’incideix en la conveniència d’assegurar un major control dels ingressos i el destí de les despeses mitjançant l’aprovació del pressupost anual per l’òrgan de govern, i d’establir plans de formació per a empleats, col·laboradors i voluntaris, especialment per a aquells que intervenen en la recol·lecció i el desemborsament de fons.

Al marge de les recomanacions a les pròpies entitats, la Uifand planteja també un seguit d’actuacions a portar a terme. Així, i després de constatar que els registres d’Associacions i Fundacions existents “es limiten únicament a donar publicitat de l’existència de les mateixes”, incideix en la necessitat de dotar aquests registres de les “eines adequades” per poder mantenir una base de dades actualitzada i amb informació acurada, i de proporcionar-los la formació pertinent en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. El supervisor demana també que es reforci la cooperació entre els diferents actors, tant entre les autoritats (els diferents registres, la policia, la pròpia Uifand i el departament de Tributs i Fronteres, entre d’altres), com amb el propi sector de les OSALs per tal de poder-ne assegurar la transparència i disposar d’eines suplementàries per poder identificar la seva utilització per finançar el terrorisme.

En l’àmbit legislatiu, la Uifand apunta la necessitat que aquelles OSALs que presenten un major risc hagin d’estar també sotmeses a determinats preceptes de la  Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, com poden ser l’obligació de realitzar un estudi de risc individual, la de comunicar les operacions sospitoses que hagi pogut detectar o la de realitzar una auditoria externa en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme.

Finalment, el supervisor, que proposa establir un pla de formació, demana que es desenvolupi un dels articles del Reglament regulador de l’enregistrament i l’accés a la informació relativa als beneficiaris efectius en els registres d’entitats jurídiques per permetre a les associacions i fundacions presentar al registre els formularis i les sol·licituds d’accés a aquesta informació per mitjans telemàtics.

Uifand
veu
risc
14%
entitats
sense
anim
lucre
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic