El 2025 es van presentar fins a 1.352 sol·licituds d'inversió estrangera, 56 més que l'exercici 2024, de les quals 1.218 es van resoldre favorablement, 89 es van denegar i fins a 22 van caducar.

Segons les dades fetes públiques per Estadística, el total de sol·licituds presentades l’any 2025 suposa una variació positiva del 4,3% respecte de l’any anterior. Pel que fa al volum d’inversió inicial declarada, aquest reflecteix un increment del 219,2% respecte del 2024 i se situa en 967,9 milions d’euros.

Respecte al nombre de sol·licituds formalitzades —que corresponen a les autoritzacions que s’han elevat davant d’un notari andorrà—, l’any 2025 presenta una variació interanual positiva del 36,2%, amb 187 sol·licituds més que l’any anterior. Pel que fa al volum de la inversió formalitzada, aquest registra una disminució del 21,6% respecte del 2024, fins a situar-se en 118,3 milions d’euros. Quant als àmbits econòmics on s’ha formalitzat aquest volum d’inversió, destaquen els sectors patrimonial i de prestació de serveis, amb 77 i 33 milions d’euros respectivament.

Pel que fa a les inversions estrangeres en immobles, durant el 2025 se’n van registrar 843, fet que representa un creixement del 55,5% respecte de l’any anterior, amb 301 operacions més que el 2024, quan se’n van comptabilitzar 542.

Quant a l’import de les inversions estrangeres immobiliàries, aquest va ascendir a 514,3 milions d’euros l’any 2025, amb un augment del 35,6% respecte del 2024.

Cal destacar que la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que va entrar en vigor el febrer del 2024, estableix que els residents amb menys de tres anys de residència al país també han de dur a terme aquest tràmit per adquirir un bé immoble. En conseqüència, el còmput final es veu condicionat en comparació amb l’any anterior.

D’altra banda, també cal tenir present que entre el tercer trimestre del 2023 i el primer trimestre del 2024 va estar vigent la suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles, establerta per la Llei 16/2023, del 7 de setembre. Aquesta suspensió va mantenir els seus efectes fins a l’entrada en vigor de la Llei 3/2024. En aquest context, aquest marc normatiu excepcional pot haver influït en les variacions observades en períodes posteriors, un cop aixecada la suspensió i restablerta progressivament l’activitat sota el nou règim legal.

L'APTA aposta per gravar més i reconduir la inversió forana
L’Associació de Propietaris de Terres considera que és necessari un control més gran de la inversió estrangera, sigui o no sigui de l'àmbit immobiliari, i, sobretot mirar de redirigir-la cap a aquells sectors on “puguin ajudar realment l’economia del país" a la vegada que "crear llocs de treball que ens interessen". Així ho han  manifestat avui el president de l'APTA, Josep Duró, i el secretari de l'entitat, Jordi Cerqueda, que han lamentat que "no és normal que empresaris andorrans o residents tinguin a vegades més dificultats" per tirar endavant els seus negocis que no pas els de fora. I en aquesta línia va advocar per incrementar l’impost a la inversió estrangera.

Concòrdia insisteix en la necessitat de suspensió
Des de Concòrdia s'ha aprofitat la publicació de les dades d'inversió estrangera per insistir novament en la necessitat de suspendre temporalment la inversió forana  immobiliària. I és que la formació considera que l'increment del 55%  del nombre d’operacions i el fet que se superés els 500 milions d'euros confirmen que "les mesures impulsades pel Govern fins ara, amb les dues lleis òmnibus, no estan funcionant".

Concòrdia, que recorda que fa temps que adverteix que la crisi de l’habitatge "no es resoldrà sense incidir, de manera directa, en l’especulació immobiliària, especialment sobre la pressió directa que provoca la compra massiva d’habitatges per part d’estrangers", considera que les dades evidencien que "l’impost aplicat a aquestes operacions no té prou capacitat dissuasiva i que les polítiques actuals són insuficients". I insisteix que el país "no pot continuar convertint-se en un mercat especulatiu orientat, només, a l’acumulació de patrimoni immobiliari".