Lluny de frenar-se, l’escalada del preu de l’habitatge va continuar amb força l'exercici 2025 i el preu mitjà per metre quadrat dels pisos es va incrementar un 8,2% respecte del 2024, segons es pot constatar amb les dades relatives a les transaccions immobiliàries fetes públiques pel departament d’Estadística. 
Així, si a finals del 2024 el preu mitjà per metre quadrat dels pisos era de 4.201,3 euros, a finals de l'any passat se’n pagaven 4.547,3, una xifra que gairebé dobla la registrada a finals del 2020, quan el preu mitjà per metre quadrat dels pisos es va situar en els 2.369,2 euros.

En canvi, si es pren de referència el preu de pisos, habitatges unifamiliars i edificis, els darrers dotze mesos s'ha registrat una disminució del 6%, ja que s’ha passat dels 3.620,1 euros el metre quadrat que es pagava a la fi del 2024 als 3.404,6 que s’han abonat de mitjana en les operacions fetes l'any passat.

Preu per parròquia
Òbviament, els preus també difereixen en funció de la parròquia on s'ha adquirit l'immoble. Escaldes-Engordany segueix un any més sent la més cara i el 2025 el preu mitjà per metre quadrat dels pisos va incrementar-se un 15,8% i es va situar ja en els 6.117 euros. 

L'increment més fort percentualment es va donar, però, a Sant Julià de Lòria, on l'any passat el preu del metre quadrat va augmentar un 32,1% i es va situar en els 3.335,1 euros, 810,7 euros més que un any abans quan el metre quadrat es pagava a 2.524,4. Ordino va registrar un increment del 12%, dels 3.691,7 euros a finals del 2024 als 4.134,5 a finals del desembre passat, mentre que a la Massana el preu mitjà del metre quadrat es va incrementar un 11,1% i es va enfilar fins als 3.691,7 euros.

Més moderats van ser els augments registrats a Canillo, d'un 5,2% per arribar fins als 3.752,4 euros, i a Encamp, que continua sent la parròquia on el preu mitjà del metre quadrat dels pisos és més econòmic, 3.242 euros després d'augmentar un 3,8%.

En canvi, i tot i ser la segona on els preus dels pisos són més cars, Andorra la Vella va ser l'única parròquia que va registrar un lleuger descens, concretament del 3,5%, i el metre quadrat es pagava a final del 2025 a 4.885,9 euros quan un any abans en costava 5.063,6.

Més transaccions
D'altra banda, l'any passat es van portar a terme fins a 2.175 transaccions, un 35,3% respecte a les 1.608 comptabilitzades el 2024. D’aquestes, 432 van ser a Escaldes, un 98,2% més que l’any anterior, 423 a Canillo, amb un increment del 63,3%, 169 a Ordino, on van augmentar un 53,6%, i 218 a la Massana, on la pujada va ser del 37,2%. A Encamp va haver-hi fins a 379 transaccions immobiliàries, un 15,9% més que l’any anterior, mentre que Andorra la Vella, amb 313 operacions igual que l'any 2024, Sant Julià de Lòria, amb 160 transaccions davant les 163 d'un any abans, van ser les dues parròquies on no va augmentar el nombre de transaccions.

En relació amb el nombre de béns immobles transmesos el 2025, el volum va augmentar en un 37,3% respecte de l’any anterior, dels 4.629 als 6.356, i tots els béns van veure incrementades les seves transaccions a excepció dels terrenys (-35,1%) i edificis (-30%), mentre que el valor dels béns transmesos va créixer un 33,9% i va passar dels 1.043,7 milions d'euros del 2024 als 1.397,9 milions.

Es duplica la compra per part d'estrangers

Les dades relatives a les transaccions immobiliàries de l'any 2025 fetes públiques per Estadística permeten constatar també que la compravenda d’habitatges per part de no residents es va duplicar l’any 2025, amb un augment del 100,3% respecte a l’any anterior.

Tot i l'increment de les compres efectuades per no residents, des del Govern s'ha volgut deixar clar en un comunicat fet públic abans fins i tot que l'informe d'Estadística, que l'augment "no respon a un canvi real en la dinàmica del mercat, sinó que és conseqüència directa del període excepcional viscut entre el tercer trimestre del 2023 i el primer trimestre del 2024", temps en què va estar vigent la suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles establerta per la Llei 16/2023, una moratòria que es va mantenir fins a l'entrada en vigor de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària del febrer del 2024, i que va comportar una "distorsió temporal del mercat", ja que es va donar una "reducció artificial de les operacions de compradors no residents" durant aquest període de suspensió. Per això, des de l'Executiu s'insisteix que "l'elevat" increment percentual  de les adquisicions per part de no residents "s'ha d'interpretar com un fenomen conjuntural i no pas com una tendència sostinguda ni com un canvi estructural en el comportament del mercat immobiliari".

Així mateix, el Govern remarca també que l'any passat les persones físiques residents van realitzar el 75,1% de totes les adquisicions d'immobles, mantenint-se així com "el col·lectiu principal" del mercat immobiliari, mentre que pel que fa a les persones jurídiques, fins al 70% de les compres van ser efectuades per societats constituïdes íntegrament per residents i que únicament un 19,4% van correspondre a empreses amb una participació resident inferior al 50%.

Per tot plegat, des de l'Executiu es conclou que les xifres confirmen que "la participació estrangera en el mercat continua sent minoritària en termes estructurals i que el perfil del comprador és, majoritàriament, resident al Principat". A més, s'insisteix que el Govern "continuarà monitorant atentament" l'evolució del mercat immobiliari, així com els efectes que es deriven del nou impost sobre la inversió estrangera per tal de "garantir un desenvolupament equilibrat del sector i preservar l'accés a l'habitatge per a la població resident".