Diari digital d'Andorra Bondia
Una imatge de l'edifici, al carrer número 4 del Clot d'Emprivat d'Escaldes-Engordany.
Una imatge de l'edifici, al carrer número 4 del Clot d'Emprivat d'Escaldes-Engordany.

Metres quadrats que esdevenen or


Escrit per: 
A. Doral / Foto: Facundo Santana

Pot situar-se dins de la legalitat. Pot emmarcar-se en les lleis del lliure mercat. Però que entre l’adquisició en subhasta d’una sèrie d’habitatges i la posterior posada a la venda el preu arribi quasi a duplicar-se escandalitza. Si més no, és el cas d’algunes de les famílies que tenien posada la mirada en els pisos que el 18 de desembre passat van sortir a subhasta pública: quinze pisos, amb garatge i traster, ubicats a l’edifici del carrer número 4 del Clot d’Emprivat, o Illa IX-B, situat a la cruïlla de l’avinguda Esteve Albert i el carrer Paraires. Entre els qui intentaven accedir a la compra es trobaven alguns dels actuals llogaters. 
L’increment vertiginós del preu queda palès en l’anunci d’una immobiliària amb un d’aquests pisos: està a la venda per 580.000 euros,  o un lloguer de 1.600 mensuals, mentre que el preu de sortida, que les famílies consideraven accessible, era de 368.284 euros. De fet, no obstant això, ni opció van tenir a presentar cap oferta per ell: un únic adjudicatari es va endur, per sis milions d’euros, la totalitat dels lots que entraven en la subhasta: quinze habitatges, amb garatge i traster (onze dels quals estaven ocupats en la data de l’edicte) i cinc places d’aparcament.  

Aposta pel luxe
És un exemple rellevant, apunta alguna de les persones que va assistir a la subhasta –sense opcions, dèiem, perquè es va adjudicar en bloc–, de la situació tenebrosa per la qual passa l’accés a l’habitatge. Excepte que assumeixin viure en zones obagues, perifèriques o es tracti d’habitatges vells o en mal estat de conservació, resulta impossible accedir a un pis a les parròquies centrals. S’ha impulsat el luxe, denuncien, amb uns preus que van dels 6.900 euros per metre quadrat cap amunt; però quan apareix alguna promoció amb un cost inferior, sobre els 4.500 euros el metre quadrat, tampoc hi ha accés per al ciutadà perquè són els mateixos promotors els que compren íntegrament, per revendre o llogar, explica la mateixa font, que per l’exercici professional coneix de prop el sector.  
Això, puntualitza, en un context on els llogaters d’alguns edificis també estan sent foragitats per l’arribada de nous residents amb moltes possibilitats econòmiques, com el cas dels youtubers espanyols, explica la veu en qüestió, que fan apujar els preus fins als 4.000 euros mensuals. Així que a la manca d’oferta i l’elevada demanda, s’hi afegeix aquesta aposta pel luxe que produeix increments estratosfèrics dels preus. 

On hi ha el control?
“El Govern diu que promourà l’habitatge assequible, però ens preguntem on hi ha el control”, reflexiona l’interlocutor, que –tornant a la subhasta del 18 de desembre– tenia intenció de presentar una oferta per un dels pisos, quatre habitacions, garatge i traster, que sortia a la venda per 466.576 euros, el 90 per cent del valor de taxació, tal com indica la llei d’expropiació. Un preu ajustat per a uns pisos amb bona qualitat i en una zona molt cèntrica. 
En el seu cas, igual que va passar a les altres parelles que es van presentar el dia de la subhasta –i que havien dipositat, com és de rigor, el 15 per cent del preu de partida– perquè pretenien accedir a algun pis en concret, es van quedar amb un pam de nassos perquè tot el conjunt de lots es va vendre a un únic adjudicatari. És un aspecte que, tot i trobar-se dins de la legalitat, es pregunten si no seria factible que el Govern promogués alguna regulació, per permetre l’accés de les famílies a aquesta forma d’aconseguir un habitatge propi. Una qüestió sagnant en el cas dels actuals ocupants dels habitatges, als quals de moment els nous propietaris no poden desallotjar.
El pam de nassos es va allargar encara més en veure com en qüestió de dos mesos el preu dels pisos ha crescut de manera meteòrica: dels 3.000 euros per metre quadrat aproximadament que tenien en el moment de la subhasta han passat a 5.000 euros. 
En aquesta situació de dificultats d’accés a l’habitatge per a tanta gent –de propietat o de lloguer– s’inscriu també el que van viure llogaters de l’edifici Comella Parc, a qui fa aproximadament un any un dels propietaris va comunicar que rescindiria tots els contractes, amb la intenció de vendre’s els pisos. La moratòria imposada per la llei els va salvar. De moment. 

metres quadrats
esdevenen
or
Comentaris: 3

Comentaris

Xxxxx
Unna situació que acumula un cúmul de despropòsits... Tant l'administrador judicial, com la batlle de la fallida de l'herència, com el banc blau titular del deute (que tampoc va protestar veient que podria treure'n més diners dels que finalment va treure, a més de donar un cop de ma als petits compradors), com el saig (que es va trobar superat per les circumstàncies però tampoc va fer res, quins honoraris n'ha tret per unes hores de feina?), com el ministeri de l'interior (de subhastes com aquesta no se'n fan cada dia, una mica d'interès si us plau), varen consentir, alertats prèviament de la situació, aquesta subhasta en què tansols s'afavoria l'especulació. això de que no hi ha una llei per afavorir el petit comprador o l'arrendatari en aquestes situacions és fals, la Constitució reconeix en l'article 33 l'obligació dels poders públics de promoure l'accés a l'habitatge i una interpretació favorable als actuals ocupants hauria permès, almeys a ells, comprar els habitatges amb preferència, o com a mínim oferir-los un dret de tempteig. La desídia ho va impedir i finalment s'ho va quedar algú amb antecedents econòmics més que discutibles, només cal mirar al BOPA. I no només això, el sistema va fer que els que de bona fe pretenien comprar un habitatge (per més diners del preu de sortida pel qual es va acabar adjudicant) haguéssin de patir la humiliació d'un parell de prestanoms que els van vacil.lar el dia de la subhasta (s'hagués pogut fer en dates diferents) a més de tenir importants quantitats de diners retingudes en un banc durant dies per res. El tema del banc, un altre despropòsit, com pot ser que per fer el dipòsit prèvi, el saig només tingui 1 banc de referència? el dia abans de la subhasta un empleat ja havia filtrat que hi havia un inversor que havia dipositat per tot el lot, tergiversant la lliure concurrència. L'INAF s'ho hauria de plantejar. I per acabar, ara resulta que qui els comercialitza a preus estratosfèrics (més del doble del preu d'adquisició) és el fill del president del partit que avui reclama mesures per fer front al desbocament de l'habitatge. És lícit però potser no del tot estètic. I ara farem fundacions publicoprivades per l'habitatge i embolaos varis quan només amb una mica d'atenció 15 habitatges haguéssin anat a parar a famílies que hi viurien... Per cert, aprofito. Si som tant lliuremercat, perquè no comencem a subhastar al millor postor, el lloguer dels pisos de la CASS de prada casadet que es paga una misèria i en aquest cas els diners anirien per tots els afiliats? en aquest cas si que estaria justificat donat que els diners anirien al fons de cotització. Algú s¡ha preguntat quins criteris se segueixen peer atorgar els pisos, quin termini sel's atorga i qui fixa els preus? i allà n'hi ha uns quants...
La propietat privada....dret constitucional.....com si vol pintar la façana de color rosa

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic