La vicepresidenta segona i ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, va anunciar ahir un acord amb els sindicats UGT i CCOO per incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.000 euros bruts en 14 pagues, amb efectes retroactius des de l’1 de gener d’aquest any. 

Amb aquest nou augment, el segon en sis mesos que decreta el govern espanyol que manté l’objectiu que el SMI se situï en el 60% del salari mitjà el 2023, el salarí mínim espanyol supera per primera vegada el d’Andorra que, fixat en 1.157,87 euros mensuals però en 12 pagues, suposa un global de 13.894,44 euros davant dels 14.000 del SMI espanyol.

Interpel·lat sobre aquata qüestió, el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, va refermar el compromís de l’executiu “d’anar apujant el salari mínim de manera progressiva” amb la voluntat que acabi arribant al 60% del salari mitjà.

Amb tot, el ministre va voler ser prudent i més després de dos anys en què l’economia i les finances públiques s’han vist “impactades per la Covid”. En aquest sentit, Jover va advertir que “cada increment té conseqüències” i que cal calibrar-les adequadament. Així, el ministre va recordar que l’Administració té contractes amb empreses que van lligats també al salari mínim, de la mateixa manera que ho està el llindar econòmic de cohesió social (LECS) o també les pensions, de manera que els increments del salari mínim es poden fer sempre que els “puguin suportar les finances públiques”.

A la vegada, el titular de Finances va advertir també que, en determinats sectors, es podria donar el cas que un increment molt ràpid del salari mínim tingués també una afectació negativa sobre les empreses i, de retruc, sobre els treballadors d’aquesta.

D’altra banda, el secretari d’organització del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, va incidir en el fet que “el sou mínim ja és inferior a l’espanyol, cosa que abans no passava” i va mostrar la preocupació de la seva formació per “la societat precaritzada que ens està deixant DA”, una societat “amb problemes d’habitatge, una societat amb problemes econòmics, amb sous baixos”. 

En aquesta línia, Baró va posar de manifest la preocupàció dels socialdemòcrates per “la considerable pèrdua de poder adquisitiu i l’afectació directa sobre l’estat del benestar”, i va sentenciar que “el Govern no sap què és l’estat del benestar o no ho vol saber”. Així mateix, el secretari d’organització del PS va apuntar que l’executiu “prefereix donar ajudes en lloc d’enriquir l’estat del benestar i la ciutadania” i va lamentar que “estem davant de gent que treballa només per als que ja són rics i deixa de banda la resta de la societat”.