Amb la voluntat de donar directrius en relació amb la identificació i correcta gestió i mitigació dels riscos en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme que es puguin donar arran del pagament en efectiu, la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha revistat i actualitzat la Guia sobre activitats d’ús intensiu de diners en efectiu.

Es tracta de la primera revisió d’aquest document publicat el 2019 i on s’ha aprofitat per aportar-hi tots els canvis derivats de la Llei de modificació de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme aprovada l’any 2021 on, entre d’altres, es regulava l’accés a la informació sobre els beneficiaris efectius, es creava el registre de comptes financers i assimilats i es regulava específicament l’accés a la informació sobre propietats immobiliàries al país.

La guia, però, no considera les afectacions a subjectes obligats com poden ser els proveïdors de serveis d’actius virtuals, els gestors de zones franques i les persones que emmagatzemin obres d’art, hi comerciïn o actuïn d’intermediaris en el comerç d’aquestes quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, ja que cap d’aquests opera activament al país. Així mateix, tampoc s’inclou el casino i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia, ja que en el moment de l’elaboració tampoc estava operatiu.

Així, la publicació incideix, com a subjectes obligats afectats de manera directa, en les entitats del sistema financer, les companyies d’assegurances i corredors d’assegurances en el ram de vida, en comptables externs, assessors fiscals i auditors, notaris, advocats i membres de professions jurídiques així com economistes, gestors i altres proveïdors de serveis a societats i entitats. I afectats de manera indirecta, inclou els agents immobiliaris, les persones que comerciïn amb béns, en aquells casos de pagaments en efectiu per un import igual o superior a 10.000 euros, les associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre, les institucions de gir postal així com aquelles persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’aquestes quan l’activitat es porti a terme en galeries i cases de subhastes i sempre que l’import de les transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros.

D'aquesta manera, per a cada un d’aquests subjectes obligats, i com es feia en la primera versió de la guia, s’estableix una sèrie d’indicadors de risc vinculats a  les seves activitats així com un llistat de mesures mitigadores d’aquest risc. A la vegada es recorden les principals disposicions de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i s’inclouen els comunicats tècnics.

Actualització del llistat d’operacions susceptibles de comportar blanqueig

La Uifand ha revisat també el document relatiu a les operacions usuals susceptibles de comportar operacions de blanqueig per tal que, en el cas de detectar-ne, el subjecte obligat en pugui fer una anàlisi addicional i valorar la necessitat de presentar o no una declaració d’operació sospitosa.

Així, i pel que fa a l’àmbit bancari, la Uifand incideix en aquelles operacions com obertures de comptes o altres en què els clients es mostren reticents a facilitar les dades personals, l’activitat, la procedència i el destí dels fons o qualsevol altra documentació requerida per l’entitat, així com en aquelles on la documentació de suport sigui de difícil verificació. També en aquelles transferències en què els clients siguin reticents a facilitar informació relativa a l’ordenant o al beneficiari de la mateixa, en la reiteració d’operacions d’imports just per sota dels límits de control establerts per les entitats i aquelles on hi hagi variacions sobtades o desmesurades de quantitats dipositades en metàl·lic, sobretot si són en un període breu de temps.

Des de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra s’alerta també de les operacions d’ingrés d’imports significatius efectuades en bitllets de petit format, d’ingressos de quantitats importants en efectiu de forma fraccionada, ja sigui emprant el mateix o diferents comptes, en un període curt de temps, així com d’ingressos reiterats de xecs i altres instruments de pagament, generalment de petit import, amb reintegrament d’efectiu posterior. A la vegada s’adverteix dels ingressos fets a un compte determinat per terceres persones no identificades prèviament, de les transaccions no habituals i desvinculades de les activitats ordinàries o negocis dels clients així com d’aquelles transaccions en què la finalitat econòmica no es discerneixi o sembli incoherent des del punt de vista econòmic.

També es remarca la necessitat d’extremar la vigilància davant la retirada de fons o ordre de transferència d’un compte que acaba de rebre una quantitat no esperada de l’estranger i davant la cancel·lació sobtada o la reactivació significativa d’un compte.

Fora de l’àmbit bancari, la Uifand incideix en la compra de béns immobles en efectiu o mitjançant terceres persones, en l’adquisició d’articles de valor elevat pagats en efectiu, així com en lloguers de pisos, magatzems o altres amb absència d’activitat.


Canvis en la llista de països considerats d’alt risc

Després de la darrera actualització de la llista de països i jurisdiccions qualificades d’alt risc pel Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha emès un nou comunicat tècnic actualitzant també el llistat. Així, i davant d’un risc “molt elevat” i per tant d’“alerta màxima” es prohibeix qualsevol relació comercial o transacció financera amb Corea del Nord, a la vegada que es demanen “mesures reforçades de diligència deguda” davant qualsevol relació o transacció amb l’Iran. 

Així mateix, es recomana reforçar també les mesures amb països i jurisdiccions com Albània, Barbados, Burkina Faso, Emirats Àrabs, Filipines, Gibraltar, Haití, Iemen, Illes Caiman, Jamaica, Jordània, Mali, Moçambic, Nigèria, Panamà, República Democràtica del Congo, Senegal, Síria, Sud-àfrica, Sudan del Sud, Tanzània, Turquia i Uganda, en considerar que es tracta de jurisdiccions que encara “no han fet progressos suficients” per millorar les deficiències detectades sobreles les quals han d’aplicar mesures reforçades.