Amb la voluntat de facilitar al màxim que les empreses i els autònoms que s’han beneficiat dels programes de crèdits tous, que es van posar en marxa per poder fer front a les conseqüències de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, els puguin retornar sense que això suposi un problema per a la viabilitat de les mateixes empreses, el Govern ha acordat una nova pròrroga del termini de venciment dels crèdits així com oferir la possibilitat que es puguin prestamitzar i retornar en un període de fins a set anys.
Així ho han explicat el ministre de Finances, Eric Jover, i el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, que han recordat que els crèdits tenien inicialment un termini de dotze mesos que ja va ser prorrogat el gener passat per sis mesos més, un temps que s’ha considerat encara “no suficient”, motiu pel qual s’ha optat per tirar endavant aquest decret de prestamització del programa de crèdits tous.
D’aquesta manera, Ballestà ha concretat que s’ha optat per prorrogar automàticament per sis mesos més tots els crèdits que vencen aquest 2021, la majoria dels que es van sol·licitar en el marc del primer programa, per “donar més marge als beneficiaris”, que tindran l’opció de convertir aquests crèdits en préstecs. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, que ha remarcat que “en qualsevol moment es poden fer les amortitzacions de les pòlisses de crèdit”, ha deixat clar que es tracta d’una possibilitat i “no d’una obligació”, de manera que qui vulgui retornar el crèdit a venciment ho podrà fer, això sí, amb més marge.
Per als que optin per convertir en préstec el crèdit, Ballestà, que ha explicat que amb el nou decret ja “no es permet reutilitzar els saldos no disposats de les línies de finançament”, tindran 30 dies a partir del venciment de la pòlissa per comunicar a l’entitat bancària corresponent si el prestamitzen o no. Per a aquells crèdits que finalitzin ja l’any vinent, podran també convertir-se en préstecs si es comunica a l’entitat bancària durant els 60 dies anteriors al venciment de la línia de crèdit.
Quant a aquests nous préstecs, d’amortització en quotes mensuals de capital més interessos, el termini màxim de l’operació podrà a ser de fins a 7 anys i el determinarà la Comissió Tècnica en funció de les necessitats de liquiditat dels sol·licitants. En aquest sentit, Jover i Ballestà, han destacat que en fer la sol·licitud caldrà presentar tota la informació tècnica i financera de l’empresa i que a partir d’aquesta, i d’acord amb el pla de negoci, es determinarà el termini per retornar el préstec. “Es busca donar una solució personalitzada a cada cas”, ha destacat el ministre, que ha explicat que el Govern seguirà avalant el 100% de l’operació i que es farà càrrec dels costos financers durant els dos primers anys, passats els quals haurà de ser l’empresa o l’autònom qui se n’ocupi.
Així mateix, Ballestà ha precisat que els préstecs tindran els mateixos tipus d’interès que ja s’apliquen amb els crèdits tous, és a dir euríbor més 0,10%, amb un mínim del 0,10%, per al finançament de passius financers i euríbor més 0,25%, amb un mínim del 0,25%, en el cas de despeses corrents. El secretari d’Estat ha detallat també que les empreses que converteixin el crèdit tou en préstec no podran repartir més del 50% dels dividends durant la vigència del préstec, una mesura que busca un equilibri perquè les empreses puguin retornar el préstec però que “no es penalitzin les estratègies de finançament o plans d’inversions”.
D’altra banda, i interpel·lat en relació amb la morositat, Jover ha explicat que es mantenen les mateixes previsions fetes en el moment de posar en marxa els programes de crèdits tous, quan es va estimar en un 18%. El ministre ha insistit que es tracta d’una previsió “molt conservadora” i que “segurament acabarà sent molt menor”, ja que no té en compte les mesures de flexibilització per al retorn dels crèdits que es van acordar amb posterioritat.
El titular de Finances ha detallat que sumant les dues fases dels crèdits tous fins a mitjans de setembre s’havien atorgat 151,6 milions d’euros, dels quals els beneficiaris n’havien disposat de 127,1. Fins ara s’han cancel·lat 139 operacions per un import de 5,7 milions d’euros i dues de les empreses beneficiàries han entrat en fallida. En aquest sentit, Jover, que ha precisat que l’import global disposat per a aquestes dues empreses era de 63.000 euros, ha explicat que el Govern ja s’ha personat com a creditor en els dos processos. Precisament, quant a la possibilitat que es poguessin donar més situacions d’aquestes característiques, el ministre ha dit que “malauradament els pròxims anys tindrem un degoteig d’empreses que faran fallida” tot i que amb mesures com aquestes “estem intentant minimitzar-les”.