El model de creixement d'Andorra es troba en una clara cruïlla sectorial. El president  de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Jordi París, manifesta la seva preocupació davant la falta de sintonia entre els objectius de l'Executiu i la realitat diària de les empreses. Segons París, hi ha una "contradicció" entre la voluntat declarada del país de caminar cap a un turisme de qualitat i prèmium, amb nous mercats d'estades més llargues i perfils d'alt poder adquisitiu, i unes polítiques laborals i migratòries que bloquegen l'estabilitat de les plantilles i imposen un format de treballador temporer "pur i dur".

Per la UHA, la dificultat per trobar mà d'obra i oferir un servei òptim ja ha deixat de ser un element conjuntural per convertir-se en un problema estructural. París fa referència al darrer Informe Fènix publicat a Catalunya per il·lustrar una realitat semblant a la que pateix Andorra: una activitat intensa que requereix un volum important de treballadors de qualificació mitjana o baixa amb salaris mitjans, i que impacta directament en la necessitat d'allotjament.

El president de la UHA avisa que la situació actual impedeix garantir la conciliació familiar que ofereixen altres sectors i obliga les empreses a jugar al "regat curt". Amb la tensió actual de l'habitatge, qualsevol operari marxa d'un dia per l'altre si una altra feina li ofereix 100 euros més, trencant qualsevol opció de fidelització. A més, exposa que s'ha d'entendre que el ritme empresarial hoteler d'Andorra es mou en dues marxes de negoci diferents: l'hoteleria de tot l'any i l'estacional, mentre que el sistema migratori actual és únic i no funciona bé per a totes dues realitats. 

Es talla ales al talent
La patronal hotelera critica durament el requisit legal que impedeix encavalcar temporades i que obliga els treballadors a marxar del país durant cinc mesos. "Això genera precarietat i una circulació de persones que no aporta res", assegura París, indicant que s'impedeix qualsevol tipus d'inversió a llarg termini en la formació de les plantilles. Aquest obstacle afecta directament el perfil actual de la mà d'obra, que prové majoritàriament de països llunyans extracomunitaris, com Sud-amèrica. Són joves d'entre 20 i 30 anys amb molta voluntat d'emprendre una vida professional a qui la legislació talla les ales: per passar a la quota general se'ls demanen sis anys d'experiència o sis temporades demostrables, un històric laboral molt difícil de justificar de forma normativitzada en els seus països d'origen. Per a París, obligar un empleat que funciona bé i que s'està promocionant a marxar el 15 de juny és una pràctica allunyada del que busca avui dia la gent jove.

De 9 mesos? "aparcada"
Davant d'aquestes demandes històriques, París confirma que la proposta d'una quota de nou mesos tal com la presentava el sector privat ha quedat completament aparcada per part del Govern. La prioritat de l'executiu, assenyala, està  en el programa de contractació en origen, centrat actualment en una prova pilot amb Colòmbia.

Tot i així, el sector es mostra prudent de cara al retorn que rebran de l'Administració aquest mes de juny, advertint que encara hi ha buits i parts que es desconeixen sobre aquest conveni institucional. Per això, la patronal prefereix esperar al text definitiu per avaluar-ne els criteris i requeriments. París recorda, a més, que sectors com el de les estacions d'esquí ja realitzen de forma habitual aquesta contractació en origen mitjançant precontractes sense necessitat de vehicular-ho a través d'un programa tancat de l'Estat.

Creixement i qualitat
Finalment, des de la UHA es posa en relleu la paradoxa que viu el país, on s'instal·la la dèria social que "no s'ha de créixer" per por a la saturació mentre les dades oficials indiquen que Andorra continua creixent en població i en metres quadrats d'edificació, com es veu amb els nous centres comercials de grans superfícies.

El director de la patronal indica encara una contradicció més: es diu que el país no vol créixer, però veiem com s'aixequen centres comercials nous. Com s'absorbirà tot això a nivell de personal si tothom es queixa que no en té? Andorra s'ha estabilitzat en uns 12 milions de visitants, i créixer més en volum ja no és l'objectiu. "El que hem de fer és cuidar el perfil que ve buscant l'Andorra d'experiències i qualitat, i no perdre'l per culpa de potenciar un turisme de grans superfícies", remarca.

Per aquest motiu, considera que bloquejar la capacitat de formar i retenir les plantilles per atendre correctament aquests sectors és, segons París, "tirar-nos un tret al peu" que farà que la qualitat del servei, en un país purament de serveis, acabi brillant per la seva absència.