Pendents del preu de la llum

L’IPC del mes de juliol es va donar un petitíssim respir en la tendència a l’alça dels últims mesos a causa fonamentalment de la baixada dels preus dels carburants. Però, quina serà la seva evolució? El degà del Col·legi d’Economistes d’Andorra, Eduard Jordi, va assegurar que tot i que no tenen una bola de vidre, la tendència és que la inflació continuï pujant però “amb molta menys mesura”. Es tracta d’un comportament global que afecta el nostre entorn i donat que l’economia andorrana està més vinculada a Espanya, que té una inflació més elevada, tot apunta que “encara tindrem aquests creixements”, va assenyalar. De tota manera, no creu que s’arribi a un IPC de dues xifres. En aquest sentit, va assegurar que hi tindran “un paper clau”, les tarifes elèctriques. De moment, aquí “s’han congelat”, va recordar, però el preu de l’energia continua a l’alça i per tant “el cost per a FEDA hi és”, com va anunciar el mateix director general de la companyia, Albert Moles, que va comptabilitzar el dèficit per aquest any d’almenys 10 milions d’euros. Així doncs, “si acaben apujant la llum pot tenir un efecte sobre la inflació”, va declarar Jordi.  

També va fer notar que hi ha diversos factors geopolítics que tenen a veure amb aquesta tendència a l’alça de l’IPC. Fonamentalment són tres els que expliquen la situació actual: la pandèmia, el posterior augment de la demanda i els constants tancaments de la Xina, i la guerra a Ucraïna. Quant durarà això? Es complicarà més la situació? I l’escalada a Taiwan? Són preguntes que susciten la intertesa, va remarcar el degà dels economistes.  

Patacada a la tardor?
Jordi va exposar que són els mercats financers els que anticipen la crisi. En relació amb això, va indicar que als Estats Units i a la Xina aquests mercats ja han començat a baixar i a Europa ja es veuen els primers signes. A més, com que la inflació està més alta, va explicar que la manera que tenen els bancs centrals de reduir-la és apujant els tipus d’interès, un augment que té un efecte sobre el conjunt de l’economia. Així, a qui té una hipoteca l’afecta perquè se li apujarà, de manera que podrà consumir menys, i també incidirà en el ciutadà que té un préstec sobre un vehicle. Això provoca que hi hagi menys renda disponible, va puntualitzar. Però és que també a les empreses i als Estats que estan molt endeutats si puja el tipus d’interès, se’ls incrementen les despeses d’interessos. Així les coses, “si a una empresa li apuges els costos financers i a més a més es redueix una mica el consum això és un efecte doble que impacta en les companyies i en general en tota la població”, va assenyalar. Aquí la gràcia és com els bancs centrals modulin l’escalada del tipus davant d’una inflació molt alta, perquè tot i que aquesta mesura serveixi per refredar el consum i la inflació, també pot limitar o reduir el creixement.

El carburant, decisiu
La baixada del preu del petroli està sent decisiva de cara a la moderació de la inflació, va detallar Jordi, i més quan en general la resta de productes s’han seguit apujant. Pel que fa a la  gratuïtat del bus, creu que hi ajuda, és “una mesura que beneficia tothom”, i  la considera molt oportuna, no només per un tema conjuntural, sinó estructural, ja que redueix les emissions, el col·lapse circulatori que afecta la imatge del país i de les empreses turístiques i del comerç i s’aplica una taxa finalista. 

Pel que fa al preu de l’habitatge, va manifestar que hi influeix, ja que “és un dels components que ha tingut un comportament a l’alça i és un problema que no és fàcil de resoldre”. D’aquesta manera, va remarcar que veu “evident” que l’Estat intervingui en un mercat on hi ha dificultats per accedir a l’habitatge, sent un dret bàsic; ara bé, creu que caldria valorar si la intervenció que està fent en els preus de manera recurrent i continuada “és més o menys oportuna”, tot i que eviti l’increment de la inflació. En aquest sentit, va assenyalar que es tracta d’un problema de fons que es resol actuant sobre l’oferta i la demanda. Precisament sobre la demanda, opina que es podrien aplicar algunes limitacions sobre els grans inversors que actuen de forma més especulativa i dirigits a la venda, no tant al lloguer. Quant a l’oferta, va indicar que  potser es podrien reconvertir, encara que sigui temporalment, apartaments turístics en pisos de lloguer o penalitzar més els apartaments turístics perquè es posin a lloguer.  

Finalment, i pel que fa als aliments, el preu dels quals no  para de créixer, Jordi va constatar que són diversos els factors que hi influeixen. En primer lloc va fer notar que “tothom vol pujar al carro de la inflació i això no és bo”. Així, l’empresari intenta repercutir la inflació i els treballadors volen que se’ls apugi el sou amb la inflació. “Això no ajuda perquè el que fa és posar més llenya al foc”, va expressar. Cal pensar que en el tema dels aliments, hi ha la crisi a Ucraïna, principal exportador de blat, que condiciona l’augment de preus. A Andorra, a més, es produeix molt poc, per la qual cosa en el preu dels aliments hi ha un component de transport. A això se li ha de sumar la sequera a Espanya, que fa que alguns productes frescos se n’hagin vist afectats. I és que al preu final que paga el ciutadà hi ha no només la matèria primera, sinó el lloguer del local, el consum elèctric i el transport. En el cas de l’alimentació, l’empresari té capacitat per repercutir-lo en el consumidor. Hi ha, però, sectors que caldrà veure si ho podran fer i en canvi els costos els tindran igual, va concloure.