La setmana passada el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) del Consell d’Europa feia pública l’Anàlisi sobre l’impacte de la crisi del cost de la vida en els drets socials a Europa, un treball elaborat a partir de la informació sobre les mesures adoptades per mitigar-la que es va demanar als diferents països membres de l’organisme el 2023, aportacions que, tal com ja va informar aquest rotatiu, van servir per fer tota una sèrie de recomanacions amb caràcter general.
Òbviament, Andorra va rebre també el qüestionari per part del CEDS i, com acostuma a passar cada vegada que algun organisme internacional sol·licita algun tipus d’informació per elaborar els seus estudis o estadístiques, o es va deixar alguna pregunta per respondre o la informació que s’hi va posar no acabava de ser la que tocava en aquella part del qüestionari. Si més no així s’evidencia en treball fet públic ara pel Comitè Europeu de Drets Socials, que inclou un breu resum de les explicacions donades per cada Estat membre a les diferents qüestions plantejades.
Així, en l’apartat de consulta i participació, Andorra “no va proporcionar cap informació rellevant”, un aspecte que topa frontalment amb una de les recomanacions del comitè, que considera que els governs han de consultar de manera constructiva amb les persones i col·lectius més afectats per la crisi i vetllar per la seva participació en l’elaboració, implementació i avaluació de les mesures de resposta adoptades.
Tampoc “es va proporcionar cap informació rellevant”, i això “no sorprèn” la Unió Sindical d’Andorra perquè “no hi ha cap interès real per fer-ho”, en relació amb les mesures per protegir el poder adquisitiu dels treballadors. Si es va treure pit en canvi que els anys 2021, 2022, 2023 i 2024 el “salari mínim es va ajustar més enllà de l’índex general de preus al consum”, malgrat que encara no s’està complint amb la reiterada recomanació que el salari mínim no sigui inferior al 60% del salari net mitjà nacional.
