Si són conductors, i tenen cura de la seva butxaca, segur que deuen ser d’aquells que estan més que pendents de com evolucionen els preus de la benzina tant al Principat com al país veí del sud. Segur. I amb motius i raó ho són, ja que, a la vista de com d’elevats es troben últimament els imports de la gasolina i el gasoil, un cèntim de diferència amunt o avall és més que rellevant. Si fem memòria, va ser el 15 de juliol que el Govern va implementar les ajudes de 15 cèntims per a la gasolina i 10 per al gasoil, i resulta que aquesta mesura, sumada a la situació actual d’Espanya, ha fet que una tendència que s’estava evidenciant durant el primer semestre de l’any, de moment, sembli que s’hagi revertit. Aquest era el que podríem denominar com a èxode de conductors andorrans a l’estranger per a posar benzina, que també se sumava al fet que precisament els de fora no vinguessin a omplir el dipòsit a terres andosines. No obstant això, amb les ajudes del juliol, i el fet que a Espanya tornessin a aplicar el 21% d’IVA als carburants –el qual el 21 de març havia baixat fins al 11% i fins al 30 de juny–, ha estat un punt d’inflexió. 
 
En aquesta ocasió, els que han patit la part negativa són les benzineres de l’Estat espanyol, especialment les més properes al Principat, és a dir, a la Seu. A la benzinera Repsol, per exemple, que tot i que no tingui els preus més competitius és una gasolinera força transitada, diuen que han advertit una forta davallada de compradors andorrans. “Va ser gairebé de cop”, assegura una de les treballadores, “i ho hem notat molt, és clar”. I és que abans que l’IVA tornés a pujar “tothom venia aquí a omplir el dipòsit”, comenta, i ara, tot i que no manifesten optimisme envers el fet que la situació pugui canviar, “sempre estem pendents de com estan els preus a Andorra”, d’aquesta manera poden estimar com els anirà el mes, la setmana i fins i tot el dia. 
 
D’altra banda, les beneficiades han estat les empreses de carburants que es troben en territori andorrà, és clar. Al país tenim una cinquantena llarga de benzineres, i totes, sens dubte, han notat el canvi, però segurament una de les que l’ha sentit d’una manera més forta és la BP de Sant Julià, que és la primera que trobem quan pugem des de la frontera. Un dels seus operaris explica que abans de les ajudes del Govern “la gent acostumava a posar 15 o 20 litres”, els suficients per circular pel Principat, “i un cop ja sortien acabaven d’omplir el dipòsit”. De fet, “alguns fins i tot en posaven solament 5!”, diu. I és clar, l’afluència de clients espanyols era molt baixa. És més, comenta que van passar de vendre entre 4.000 i 5.000 litres diaris a 2.000, amb prou feines. “És possible”, apunta, “que les gasolineres que es troben més al centre potser no ho hagin notat tant, ja que els clients acostumen a ser residents, però les que estem més als afores... Ha estat complicat”, reconeix. 
 
Tot i així, entén perfectament que la gent miri d’omplir el dipòsit al lloc on sigui més econòmic. “Hi ha molts problemes tant amb l’habitatge com amb els preus d’altres béns, i és normal que tothom tingui molta cura de com i on gasta els diners”, reflexiona el treballador de la BP. Però, i quan acabarà aquesta situació? “Doncs quan se solucioni la guerra de l’Iran, imagino”, diu. O, dit en altres paraules, “depenent del que decideixi el senyor Trump, tot i que cada dia diu una cosa diferent...”  
 
N’hi ha alguns, però, que ja fa temps que es van avançar a aquesta mena de guerra internacional –i nacional– de gasolineres. És el cas d’Andorracing Fuels, que des de fa uns anys fan una oferta de 8 cèntims menys per litre tots els dimecres. Una de les treballadores diu que són els “dimecres bojos!”, ja que aquell dia es formen llargues cues per omplir el dipòsit. A més, “això sumat a les ajudes, i haver recuperat la competitivitat amb Espanya, fa que tothom aprofiti l’oferta”. I “s’entén perfectament”, admet. “Tal com estan els preus avui en dia...”. Explica que són una gasolinera “molt familiar” i tenen clients de tota la vida que aquests últims mesos “s’han vist obligats a omplir el dipòsit a fora”. Però ara, de moment, això s’ha acabat. En fi. A veure com evoluciona tot plegat i si finalment podem tornar a omplir els dipòsits dels nostres pobres cotxes a preu de vehicle normal, i no de transbordador espacial. O de carro de combat...