Si bé l’opció preferida des de bon principi tant pel Govern com per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), així com pel sector bancari andorrà, era que fos un banc estranger solvent i potent el que acabés comprant Vall Banc (el nou banc al qual es transferiran els actius i passius lícits de Banca Privada d’Andorra), tots els indicis apunten que difícilment cap dels quatre fons d’inversió que participen del procés de subhasta de Vall Banc es convertiran en els compradors. A hores d’ara, tot sembla indicar que serà un banc andorrà el que optarà a la compra sempre que el procés no es continuï allargant ad eternum, segons asseguren les fonts consultades pel BonDia.
De fet, els vuits aspirants seleccionats per l’AREB per a la segona fase del procés de venda de Vall Banc estan en ple procés de due diligence sobre Vall Banc, pas previ a la presentació de les seves ofertes vinculants. En altres paraules, les vuit entitats estan en el procés conegut com a data room (accés a la sala virtual amb tota la informació del banc). A més del data room, les entitats aspirants també haurien de tenir accés a l’auditoria de PricewaterhouseCoopers (PwC) –de què encara es desconeixen els resultats, almenys públicament–, una mostra física de la cartera de préstecs i la documentació del procés de revisió del client AML (o de compliment de la normativa de lluita contra el blanqueig de capitals), així com reunions específiques amb l’alta direcció del nou banc. Més enllà del nombre de clients de BPA que es traspassaran a Vall Banc (més del 95%, segons les previsions de l’AREB), als bancs que participen en el procés els interessa sobretot analitzar la composició de la cartera del nou banc, és a dir, la tipologia dels clients (la quantitat de nacionals i internacionals, si són grans o petits, etcètera).
Al marge dels quatre bancs andorrans (Crèdit Andorrà, Andbank, MoraBanc i BancSabadell d’Andorra), Key Capital Partners (la companyia contractada per l’AREB per buscar possibles candidats a participar en el procés de compra de Vall Banc) va seleccionar quatre fons d’inversió forans. Dos són americans, Apollo Global Management i JC Flowers. Segons les fonts, els altres dos fons d’inversió són argentins i serien dels que en el món financer es coneixen com a voltors. Aquesta denominació ve d’una operativa senzilla que consisteix a invertir en societats o actius febles, o a prop de la fallida, adquirint-los a preu de saldo amb l’únic objectiu de guanyar diners. Sigui com sigui, l’opció que sigui un banc del país el que acabi comprant Vall wBanc guanya punts sempre que el procés de venda no s’eternitzi, i aquest és precisament un dels factors que més malestar estan generant a la banca.
Mancança d’informació
Mentrestant, l’AREB continua negant informació sobre tot el procés de resolució de BPA als consellers generals. De fet, les respostes de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries a diferents demandes d’informació que ha pogut consultar aquest rotatiu segueixen el mateix patró. En aquest sentit, són quasi idèntiques independentment de la informació que se sol·licita. Així, sigui quina sigui la demanda formulada pels consellers generals, l’AREB sempre es protegeix amb l’article 47, apartat 1, de la llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, que estableix que “les dades, els documents i les informacions que estiguin en poder de l’AREB en virtut de les funcions que li encomana aquesta llei tenen caràcter reservat i, a excepció de requeriment judicial o altres supòsits previstos en la normativa vigent, no es poden divulgar a cap persona o autoritat, ni es poden utilitzar amb finalitats diferents de les finalitats per a les quals es van obtenir”. Aquesta disposició ha servit a l’AREB per negar l’entrega de documentació sobre els comptes de BPA i de Vall Banc, els informes encomanats per l’AREB sobre la valoració econòmica de BPA i el llibret de venda de la mateixa entitat, entre moltes altres peticions denegades.
