Les empreses de neteja tenen seriosos problemes per trobar personal. Aquestes dificultats s’han aguditzat en els darrers dos anys, quan el sector ha vist com la manca de mà d’obra impedeix donar sortida a totes les demandes de feina que rep. La recuperació de l’economia als països veïns també ha comportat que ja no sigui atractiu venir a treballar a Andorra, segons van informar des de l’Associació d’Empreses de Neteja d’Andorra (AENA), i a això s’hi afegeixen els elevats preus de l’habitatge de lloguer. 
La realitat del sector l’exposa la responsable d’una empresa de neteja. “Fa cinc mesos que tenim un anunci per trobar personal”. És cert que algunes persones s’hi han mostrat interessades, però no les suficients. “Hi ha molta demanda de feina, però no arribem a tot”, va indicar, al mateix temps que va apuntar que “hem de dir que no”, sobretot a les cases particulars. Des d’aquest establiment s’accepta que el sector “és complicat”. És molt difícil donar als empleats una jornada de vuit hores, també sovint el fet de tenir carnet de conduir representa un obstacle i, principalment, es tracta d’una feina molt dura i que no és fàcil. L’opinió és compartida per la cap d’una altra empresa de neteja. “És un sector amb molta demanda de personal, però cada cop costa més trobar-ne” tot i que afegeix que l’obertura d’una quota específica per a aquest hivern “ha ajudat”. El motiu d’aquesta escassetat de mà d’obra cal cercar-lo en el nivell salarial i el tipus de feina, apunta. Quant al primer aspecte, remarquen que els sous que es paguen són sous base. Això succeeix sobretot amb els concursos públics, ja que tothom lluita per oferir el preu més baix i així ser-ne adjudicatari. “Pots decidir pagar més als empleats, però si els salaris són més alts l’oferta és més cara i el concurs no el guanyes”, exposen. Les estadístiques així ho indiquen. La segona qüestió és el fet que és tracta d’una feina dura. En el cas dels hotels és on hi ha més dificultats per trobar personal. La realitat és que una empleada ha de fer unes quinze o setze habitacions al dia. Les baixes són cada vegada més freqüents, tenint en compte el desgast físic que comporta aquesta feina. I la majoria d’assalariats deixen el sector quan troben una altra feina, com ara al comerç on es cobra el mateix però les tasques a realitzar són més suportables. “Si hi haguessin uns convenis que fixessin els salaris mínims potser la gent no buscaria una altra feina”, exposen des d’aquesta empresa. A tot això cal afegir-hi el fet que molta gent que treballava al sector va marxar d’Andorra amb la crisi i que també cada vegada hi ha menys treballadors de temporada. “La gent abans venia a fer diners a Andorra, però ara això ja no funciona”, afirmen.
David Sànchez, responsable de Recursos Humans del grup Pronet, lamenta que “som capaços de generar molta feina, però hem de dir que no perquè no tenim personal disponible”. Sànchez indica que durant la crisi no hi havia tants problemes. Ara no hi ha por a perdre la feina i a l’agost “se’n va de vacances qui fa dos anys que treballa i qui fa dos dies”. Assegura que el problema és que hi ha gent al país que prefereix cobrar el subsidi per desocupació abans de fer aquesta feina o treballar el cap de setmana. 

Quota fixa
Per donar resposta a aquestes mancances, l’AENA ha sol·licitat al Govern l’obertura de quotes fixes per a extracomunitaris. Així, creuen que aquest tipus de feina pot ser interessant per a persones d’Amèrica del Sud o de les Filipines. El ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, però, no hi veu ara per ara la necessitat.