Diari digital d'Andorra Bondia
Teresa Vallès, cofundadora i directora general de Pastoret
Teresa Vallès, cofundadora i directora general de Pastoret

Teresa Vallès: “Som un negoci i optimitzem, però quedar-nos al territori és coherent”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Pastoret

'Digui el que digui el tango, vint anys són molt i trenta, més. Tres dècades fa que es va fundar l’empresa Pastoret de la Segarra, un temps durant el qual l’obrador familiar s’ha convertit en una empresa que factura 31 milions i col·loca producte a Hong Kong. Teresa Vallès, cofundadora i directora general, és la convidada de la Nit de l’Empresariat que celebra, avui, l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell (AEAU). 

Recordem aquells inicis?
No sempre són planificats, oi? Els nostres, gens. Som de Sant Guim de Freixenet i pensem que marca molt d'on véns, on has crescut. Som d'un entorn rural al bell mig de la Segarra; la família té molta tradició culinària, gràcies a la Carme, la meva sogra. I quan gaudeixes del menjar, les sobretaules s'allarguen. Així que Pastoret neix en una sobretaula.

...?
A casa teníem unes cabres, no és que ens hi dediquéssim, però era una casa agrícola... Així que amb el sobrant la Carme va començar a fer mató a casa, com tantes coses provava i li sortien bé. I què en podíem fer amb aquest mató? Doncs portar-lo a tastar als restaurants, les botigues del poble. Així va començar: hi havia acceptació, les botiguetes en demanaven cada diumenge...

Però el pas a empresa...
El Xavier [Pont, cofundador] estava acabant d'estudiar i jo, que també estudiava a Barcelona temes d'empresa, ens vam incorporar al petit obrador. De mica en mica, amb mató i formatge, vam anar fent. Quan apuntava que podia créixer - jo havia estat dos anys en consultoria, però en seguia l'evolució-, vaig veure que podia ser també el meu projecte i vaig dir "Vinc".

'Et voilà'.
Hem tingut una trajectòria, fins ara, marcat pel mateix propòsit: teníem clar que cada cop més gent gaudís dels productes com nosaltres. Això vol dir elaborar el producte d'una manera concreta, molt pendents de la matèria primera i del procés d'elaboració artesanal. I mentre hi ha acceptació, creixem, donant-hi resposta.

Artesanal?
No és incompatible. Hem concebut les instal·lacions, la fàbrica, per produir d'una manera concreta. Per exemple, en el iogurt vol dir fer fermentacions lentes, de vuit a dotze hores, i gràcies a això tenim productes amb cremositat i suavitat sense afegir-hi nata.

Entesos.
D'altra banda, sempre hem tingut clar que hem d'innovar en alguna part del procés: la presentació, la combinació d'ingredients... No sols volem elaborar producte sinó que sigui una experiència.

Fa trenta anys era ja així?
Jo crec que al sector alimentari, fem el que fem, al final el producte ha d'estar bo, ha de ser bo. Però fer un producte molt bo a escala industrial és cert que no és tan evident, ni abans ni ara. Ha estat el nostre repte.

Han crescut molt.
Perquè el producte sempre ha respost. Quan vam fer la primera ampliació de les instal·lacions, en 2010, vam apostar en gran perquè el producte era acceptat i teníem recorregut nacional i internacional. Vam pensar molt el material i la imatge corporativa, l'envàs.

Ha canviat el consumidor?
Sempre hi ha hagut el consumidor que valora la qualitat i l'origen del producte, però aquest volum de gent ha augmentat. Les tendències de mercat ens han donat la raó.

Arribar a Hong Kong des de Lleida no és tan evident.
Això és una anècdota. Quan vam decidir saltar fronteres, vam pensar en la taca d'oli, oi? Països de prop, ja que parlem d'un producte perible. Però Hong Kong és una sorpresa: vam trobar una persona que s'ho va agafar amb molta il·lusió. Ens vam conèixer en una fira alimentària. En aquests països miren molt a Europa, busquen productes, i tot i que no són molt consumidors de lactis, ella va dir que volia ser la primera a portar el "iogurt premium" a Hong Kong. Vols dir?, ens vam dir. Però amb la seva insistència, vam decidir-nos, i efectivament, vam començar en una parada d'un mercat gurmet i ara estem en set botigues en córners de centres comercials.

El creixement té límit, sense perdre l'essència?
No seria alternativa perdre essència i fins ara ho hem aconseguit. Límit? No n'hi ha, sempre pots plantejar-te fer fàbriques fora... El límit està en el model de fàbrica, però el que tenim aquí es pot replicar. Encara tenim camí per créixer: aquestes instal·lacions les vam tornar a ampliar el 2019-2020.

El Pirineu busca el seu camí i el sector lacti té molt a dir. Què dirà als empresaris?
Nosaltres vam començar amb el mató, després va venir el iogurt i hem anat innovant. Això és important, independentment del sector. No crec que sigui rellevant on estàs i en quin sector sinó que et creguis el teu projecte. Que aportis alguna cosa al mercat, la diferenciació en qualsevol àmbit, o no tindrà trajectòria. És l'experiència que puc aportar, humilment.

Què aporta Pastoret a la comarca de la Segarra?
Sempre hem apostat per la comarca, pel llegat de la família, que són gent de territori. També podíem haver marxat, buscant les facilitats econòmiques i logístiques fora de Catalunya, molts avantatges. Som un negoci i optimitzem, és clar, però ens volíem quedar al territori, tenia sentit, era coherent, i vam apostar pel territori amb totes les conseqüències.

Per tant...
Busquem productors a prop que ens subministrin primera qualitat. Amb les granges hem col·laborat sempre, amb les explotacions petitones, perquè puguin treballar com nosaltres volem: benestar animal, la pastura... I el 2017 quan vam decidir una línia ecològica, vam optar per acompanyar les petites granges en el procés de transformació, que porta de tres a cinc anys. Un gra de sorra en la sostenibilitat del territori.

Per aquí plana el projecte d'un centre de la llet i el formatge. És un model efectiu o una idea molt 'hippie' i el que ajuda a créixer són el totxo i el turisme?
Què et diré, oi? Però tot el que sigui impulsar allò que tenim d'origen... Per què hem de portar coses de fora? Hem de mirar quins avantatges competitius tenim a cada lloc. Aquí què tenim? Ramaderia? Doncs apostem per allò que el territori té. Però vigilem: no parlo de fer allò que hem fet tota la vida, hem d'evolucionar. Això vol dir fer les coses cada cop més ben fetes. Al mercat hi som tots i hem de ser competitius. Així que la recerca és una aposta important. Nosaltres no ens vam quedar en fer iogurt sinó productes de més valor afegit i mirant què tenim aquí: no podem portar la matèria primera de lluny. Es pot fer moltíssim en la pagesia i es pot col·laborar entre la gent del territori amb plataformes de recerca i l'Administració. Si tenim terres i gent que encara les treballa: què s'hi podria fer? No sempre el mateix. Orienta't a fer d'una manera diferent per ser competitius a partir d'allò que el territori et dóna.

Per acabar: estan immersos en projectes de repoblació forestal. Amb aquests incendis que estem vivint...
Ai, sí, quin horror! Nosaltres sempre hem apostat perquè la nostra activitat tingués el menor impacte possible. En tenir una dimensió per assumir aquest projecte de reforestació vam pensar que és una manera molt concreta d'aportar un gra de sorra. Generem emissions, oi? Doncs calculem i aportem oxigen que compensi, i una mica més. Tenir un bosc Pastoret era una idea molt maca, en zones més castigades pel foc. De moment, els projectes es concentren a Galícia.

Un bosc Pastoret que no és d'eucaliptus.
No, no.

Vallès
pastoret
territori
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic