Les dones abandonen la política pel sostre de vidre com a metàfora per definir aquelles barreres invisibles que impedeixen a les dones arribar a llocs de màxima responsabilitat. I quan ho fan, els partits ho presenten com una fita per la igualtat quan hauria de ser el més normal. També mea culpa dels mitjans de comunicació que en fem un gra massa.  Però quan accedeixen a un càrrec de responsabilitat entra en escena el glass cliff o penya-segat de vidre. Això significa que quan les dones arriben a aquests llocs ho fan en escenaris de crisi o d’inestabilitat.

El millor exemple és la remodelació que va fer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de l’executiva del Partit Socialista, amb cinc dones al capdavant de la cúpula, i entre elles la valenciana Rebeca Torró, secretària d’Organització. Sánchez va parlar de compromís amb la igualtat i d’aposta per la renovació quan el cert és que les va posar als peus dels cavalls en un moment de caos en la formació.

A la conferència, Núria Varela va explicar que les cinc dones afrontaven un doble repte: reconstruir la confiança en el partit i demostrar que la seva presència no és només una foto paritària, sinó una aposta real per una manera diferent de fer política. Abans, i en declaracions als mitjans de comunicació, havia posat l'exemple de Kamala Harris, candidata a corre-cuita a la presidència dels Estats Units per l'abandó de Joe Biden i condemnada a conduir un vaixell a la deriva.

Varela encara va encunyar un altre terme, el de terra enganxosa per referir-se a la dificultat que tenen moltes dones per abandonar l’àmbit privat i saltar a la política activa, pel pes de la conciliació amb la vida familiar i amb altres aspectes que a vegades ho fa incompatible amb la política. 
Encara va més lluny quan es pregunta fins a quin punt la paritat formal no equival a poder real. Que hi hagi dones a les llistes o a les executives dels partits no significa necessàriament que disposen de marges per influir i transformar.

I tot això ho explica detalladament en un llibre amb un títol inspirat en la popular sèrie de televisió Borgen amb les peripècies de Birgitte Nyborg Christensen molt ben interpretada per Sidse Babett Knudsen.  

La protagonista es converteix en la primera dona a accedir al càrrec polític més alt del país i ves per on en un dels episodis ha de fer front, quan era ministra d'Exteriors a un conflicte pel petroli a Groenlàndia. Un territori que també fa anar de corcoll ara a l'actual primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen.

La secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones deia abans de l'inici de la conferència que després de llegir el llibre tornaria a veure la sèrie, I com ella molts dels assistents a l'acte.