L’impost general indirecte (IGI) provoca molts dubtes, i encara en generarà més quan es comenci a aplicar al gener, entre els obligats tributaris i els professionals que assessoren les empreses. Ho va reconèixer ahir Antoni Durán-Sindreu, professor associat d’economia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, que s’encarrega de la direcció acadèmica del postgrau en fiscalitat organitzat per la Universitat d’Andorra i la Cambra de Comerç, que es va presentar ahir.

 “És lògic que hi hagi dubtes perquè es tracta d’una reforma profunda i d’un canvi de cultura per a les empreses, però encara en sorgiran moltíssims més quan l’IGI es comenci a aplicar a principis de gener”, va manifestar Durán-Sinfreu.
Tot i això, l’expert considera que són uns dubtes que han sorgit en tots els països en què s’ha hagut de fer front al repte que suposa un canvi tan important en l’àmbit fiscal i que “Andorra no és un país que estigui més endarrerit, sinó al mateix nivell que d’altres que han fet reformes similars”. Això sí, Durán-Sinfreu va destacar també la tasca informativa i educativa que haurà de desenvolupar l’administració durant els propers anys per donar a conèixer els canvis que suposa el nou marc fiscal. “L’agència tributària que s’està creant tindrà un paper importantíssim, com també el va tenir, per exemple, a Espanya en el seu moment, ja que els nous impostos són un repte per a tothom, per als ciutadans, que han d’adquirir una nova cultura tributària i per a la pròpia administració, que ha de fer una política d’informació com a mínim durant els dos primers anys de posada en marxa de l’IGI”, va explicar Durán-Sindreu, que va insistir en el fet que “l’educació tributària és la millor forma de lluitar contra el frau”. Aquest expert, president de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, considera que la Llei de l’IGI “és una bona llei”, tot i que admet que s’haurà d’anar “polint” si es detecten mancances en la seva aplicació, tal com han anat apuntant reiteradament des del Govern. “Conceptualment l’esquema que ha adoptat Andorra és correcte, que no vol dir que no s’hagin d’anar modificant petites coses, cosa que ha passat a altres països”, va afegir l’expert.
El nombre de persones preinscrites al postgrau, 75, tot i que el màxim d’alumnes per curs és de 35, demostra que es tracta d’una matèria que aixeca un gran interès. Això ha fet que els organitzadors es plantegin la possibilitat de fer-ne una segona edició a partir del proper mes de setembre. “La funció del postgrau, que s’allargarà durant tot l’any vinent,  és explicar la legislació i els dubtes que es poden plantejar, i també com és la pràctica del nou impost quan es posi en marxa la nova normativa”, va dir el director del postgrau. Durán-Sindreu va destacar també la importància de tenir en compte les particularitats d’Andorra , ja que “aplicar eines d’altres llocs en una situació molt diferent seria una gran equivocació”.