El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Josep Maria Mas, ha posat sobre la taula la necessitat d’impulsar un pla nacional de productivitat i competitivitat que, liderat pel Govern i la resta d’administracions i amb la col·laboració del teixit empresarial, serveixi per assentar les bases d’“una estratègia transversal amb prioritats clares, mesures concretes, terminis i seguiment d’indicadors”.

La proposta, que ha sorgit durant la presentació al Centre de Congressos d’Andorra la Vella de l’Informe Econòmic 2025, ha rebut el vistiplau del cap de Govern, Xavier Espot, tot i recordar que ja hi ha aspectes en els quals s’està treballant des de l’executiu. “Ja hi ha molta feina feta. El pla d’innovació que ha presentat i que està implementant la ministra d’Economia no deixa de ser, en certa manera, també una part d’aquest pla”, ha afirmat, i ha inclòs el procés d’acostament amb la Unió Europea (UE). “És una palanca importantíssima per millorar la competitivitat i la productivitat”.

Malgrat això, Mas ha considerat que “en aquest moment de fortalesa econòmica és quan toca saber cap a quin model econòmic i de creixement volem avançar com a país, apostant sobretot per una fórmula que sigui sostenible en el temps i generi més benestar per al conjunt de la societat”.

La clau, per al president de la Cambra de Comerç, passa per “no frenar el creixement, però sí ordenar-lo” i “passar progressivament d’un model de caràcter extensiu a un d’intensiu”, amb l’objectiu de “generar més valor amb els recursos que ja emprem”.

Per Mas, tot i que s’han fet accions, per exemple, en matèria de digitalització o innovació, el que seria necessari és “ajuntar-ho tot, consensuar-ho” i que les accions siguin “extensibles transversalment a altres sectors”. Es tractaria de fer un treball conjunt per poder impulsar “idees” que puguin “afavorir una mica tothom”.

El problema que es planteja a la iniciativa, com s'ha encarregat d’assenyalar Espot, és que la legislatura arriba al seu final amb unes eleccions a la pròxima primavera, encara que ha reconegut que “és una bona iniciativa” perquè ha de servir per “identificar febleses i anticipar els canvis”.

Durant la presentació de l’informe no han faltat referències a temes com l’habitatge. Segons Mas, “tenim el problema de la mà d’obra, que no podem arribar a cobrir els llocs de treball que tenim buits avui en dia, i això també ha d’anar de la mà de poder-los oferir un habitatge”, mentre que, per Espot, “quan prioritzem l’habitatge, les infraestructures, la despesa educativa o sanitària i la inversió educativa o sanitària, en certa manera, també és inversió a favor de la transformació i de la competitivitat de la nostra economia”.

El president de la Cambra ha fet un repàs a altres temes, com la sostenibilitat del sistema de pensions, que ha definit com un dels grans reptes de país, i ha fet una crida a tractar-lo “com una prioritat abans que finalitzi el mandat actual”. Sobre l’encaix a Europa, ha manifestat que és “indispensable que les empreses coneguin bé les implicacions de l’acord”. Per aquest motiu, la Cambra ha impulsat reunions sectorials, també obertes als autònoms, amb un expert en dret europeu, adaptades a les particularitats de cada sector.

Espot, en la seva última intervenció en una presentació de l’informe econòmic, ha aprofitat per dir que li agradaria que es recordés aquest Govern com el que va “saber invertir” i “transformar” el país “quan ho necessitava i sense hipotecar el futur”.

Pel que fa a les dades econòmiques, el producte interior brut (PIB) real va créixer un 3,9% el 2025, una dècima més que l’any anterior, i la taxa més elevada des del 2006, situant-se per sobre del creixement registrat a Espanya, França i el conjunt de la zona euro. El PIB real per càpita, en canvi, va arribar a un 1,6% i es manté en uns nivells similars als de fa deu anys. Les perspectives per al 2026 continuen sent positives i apunten a una moderació del ritme de creixement. El PIB va registrar durant el segon trimestre un augment real interanual del 2,6%, set dècimes menys que durant el trimestre anterior.

En conclusió, i segons Mas, l’economia andorrana manté un ritme de creixement més que positiu, afavorit per “les previsions favorables de l’espanyola” i “la solidesa de les finances públiques”.

Cara a la construcció i creu a la indústria 
La construcció va ser el sector que més va créixer, per segon any consecutiu durant el 2025. Es va veure impulsada, un any més, per l’edificació d’habitatges, però també hi va contribuir la inversió pública –la que correspon al Govern i els comuns en el seu conjunt–, que va assolir la xifra més alta des de l’any 2012. 

La xifra de negocis ha augmentat un 3,5%, tot i que les dades més rellevants són les que fan referència a la importació de materials de construcció (+13,9%) i a la inversió real liquidada, que s’enfila fins el 17,8%. El nombre d’assalariats, però, va patir una disminució el 2025 en relació amb el 2024 en passar del 7,7% al 6,1%. El salari mitjà també ha baixat, en concret del 6,7% al 4,5%.

La indústria va tenir una evolució negativa durant el 2025, i va ser l’únic sector que va experimentar un retrocés del VAB real. Aquest comportament es va reflectir en l’ocupació, que va augmentar només un 0,6%, i en una reducció del nombre d’establiments i d’empreses. La xifra de negocis en aquest sector és negativa amb un 2%, així com la del nombre d’establiments.

El sector serveis accelera el creixement i destaca l’impuls de l’hoteleria
El sector serveis va accelerar el ritme de creixement respecte al 2024 i es va consolidar com el principal motor de l’economia andorrana, com acostuma a passar any rere any.

Per subsectors, va destacar l’impuls de les activitats financeres i les relacionades amb la sanitat i els serveis immobiliaris, professionals, tècnics i tecnològics.

Així mateix, els serveis vinculats a l’hoteleria i al turisme van mantenir una dinàmica molt favorable, en un any en què el nombre de turistes va arribar a un nou màxim de 4,4 milions. 

En canvi, els visitants de dia, que tenen un perfil més orientat a les compres, es van reduir un 8,1%, amb efectes sobre l’activitat comercial. El nombre de visitants que pernocten va augmentar un 12,7%.

El comerç, de fet, va continuar mostrant un creixement molt feble i menys dinàmic que la resta de sectors, especialment el minorista i en determinades zones.


Evolució positiva de l’activitat financera

L’activitat financera va mantenir una evolució positiva al llarg del 2025. El sector bancari va tancar l’exercici amb un augment dels beneficis agregats de l’1%, en un context de normalització dels tipus d’interès. Alhora, el volum de recursos gestionats de clients es va situar un 21% per sobre del nivell del 2024, i també van augmentar la inversió creditícia bruta consolidada i els dipòsits.