L’església de Santa Coloma, un isard, l’edifici de Casa de la Vall i l’escut d’Andorra seran les imatges que presentaran els euros andorrans que es posaran en circulació l’1 de gener de l’any que ve.

Ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, va presentar els dissenys guanyadors del concurs que el Govern havia convocat per dissenyar les monedes d’un euro i de 50, 20, 10, 5, 2 i 1 cèntims. Així, en les monedes d’1, 2 i 5 cèntims hi figurarà la imatge d’un isard, un disseny que ha fet l’estudiant Ruben da Silva Carpio; en les de 50, 20 i 10 cèntims hi sortirà l’església de Santa Coloma i el pantocràtor de Sant Martí de la Cortinada, que ha dissenyat Moles Disseny, i en la moneda d’un euro constarà l’edifici sencer de Casa de la Vall, dissenyada per Jordi Puy, un amateur. La moneda de 2 euros portarà l’escut del país, una imatge que no va ser objecte del concurs de disseny.
Cinca va destacar que les imatges suposen els elements i els valors que vol potenciar el país i va posar en relleu el que comporta per al Principat aquesta primera emissió. D’aquesta manera, va manifestar que aquest encunyament té “un valor simbòlic important”, ja que serveix per “reafirmar” la voluntat d’Andorra de formar part d’Europa. Així, Cinca va incidir en el fet que suposa un missatge que expressa el desig de no voler “quedar aïllat” i que és un pas més en el procés
per reforçar les relacions amb Europa.
Un cop s’han escollit els guanyadors d’aquest concurs, es publicarà el seu nom al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) i es validaran els dissenys tant a través de la Unió Europea com dels artistes gravadors, que han de traslladar les imatges sobre la moneda. Quan hi hagi aquesta validació, hi haurà les propostes definitives dels artistes gravadors i al juny el Govern i la Unió Europea hauran de validar la transposició d’aquests dissenys sobre les monedes. Llavors podrà començar l’encunyament de les monedes a les dues cases de moneda dels països veïns, ja que el Govern ha volgut que en aquesta emissió
hi puguin participar els dos estats veïns.
Entre els mesos de setembre i novembre es farà la producció d’aquestes monedes, que sumaran un valor aproximat de
2,5 milions, ja que n’hi haurà unes 400.000 de dos euros; 580.000 d’un euro; 500.000 de 50 cèntims i un milió de les de 20, 10, 2, 5 i 1 cèntims. Un cop estiguin produïdes, al mes de novembre, el Govern n’haurà de començar a fer la distribució perquè l’1
de gener del 2014 entrin en circulació.
Des de l’executiu s’ha d’avaluar quins seran els mecanismes que es faran servir per posar en circulació aquestes monedes perquè puguin arribar al màxim nombre possible de persones i, per tant, circulin. D’aquesta manera, Cinca va reconèixer que és evident que moltes persones tindran la “temptació” de quedar-se-les, però que des del Govern es buscaran els mecanismes necessaris perquè sigui una moneda que circuli i va recordar que hi haurà, en el futur, emissions per a col·leccionistes.
Sobre el fet que ara s’estigui qüestionant l’emissió de monedes de 2 i 1 cèntims, Cinca va destacar que l’acord monetari no obliga a emetre les monedes de tots els valors però que, en ser aquesta la primera tirada, des de l’executiu s’ha optat per fer-les totes. Va admetre que és cert que hi ha la qüestió de la retirada sobre la taula, però també va afegir que si s’arriba a materialitzar encara passarà un temps abans no deixin de circular les monedes per aquests imports.
Cinca va recordar que va ser el passat 13 de març quan es va obrir el concurs públic nacional obert a tota la ciutadania per seleccionar els dissenys de les monedes, excepte la de 2 euros, ja que en aquesta s’havia decidit que hi constaria la imatge de l’escut. Cinca va destacar la gran participació que hi ha hagut, ja que es van presentar, finalment, una quarantena de propostes.
A l’últim, cal destacar que es calcula que el cost d’encunyament serà d’aproximadament 400.000 euros, en funció del total que s’encunyi finalment (serà una quantitat exacta que encara s’ha de determinar) de cadascuna de les monedes, així com del repartiment, moneda per moneda, i del cost del metall en aquell moment, entre altres factors, segons van assenyalar des de l’executiu.

En compte els comentaris de cara a altres concursos
L’Associació Andorrana d’Agències de Publicitat  va exposar el seu malestar pel fet, entre d’altres, que el concurs estigués obert a tota la ciutadania, ja que creien que, d’aquesta manera, es fomentava l’intrusisme. Aquesta era una de les qüestions en què no estaven d’acord sobre aquest concurs. Ahir, Cinca va manifestar que en cap moment el Govern va voler “menystenir” la feina d’aquests professionals, sinó que senzillament es volia que aquest concurs, pel seu simbolisme, pogués arribar a tota la ciutadania. Així, va afegir que es tractava d’una “qüestió puntual” i que certes recomanacions dels professionals es tindran en compte en la planificació dels concursos públics. En aquest sentit va “agrair” la carta que li van fer arribar i va manifestar el “respecte” per la feina que fan.