El cap de Govern hi va passar dimarts molt per sobre i ha passat gairebé desapercebut, però ho va dir clarament: "La població no pot créixer gaire més enllà dels 100.000 habitants", que per això s'ha limitat de forma considerable la immigració els últims dos cursos. I aquest fre s'haurà de conciliar amb la necessitat de mà d'obra dels empresaris. Per primera vegada tenim un horitzó, aquests 100.000 habitants. La qüestió és que el 2023 vam superar els 85.000, i que segons Estadística, aquest octubre ja érem 88.649. Són dades oficials, caldria veure si s'ajusten a la realitat o si, com és previsible, compten a la baixa. En qualsevol cas, a aquest ritme en tres anys, posem-hi cinc, haurem arribat al llindar dels 100.000 que posava Espot. I aleshores, què? Tallarem l'aixeta? Com funcionaran les empreses? Aquesta és una qüestió. Però n'hi ha una altra de més delicada encara: si el creixement de la població tensiona els serveis públics, des de la sanitat a la xarxa viària, passant per l'escola i recursos escassos com l'aigua, no és menys estressant el nombre creixent de turistes, que constitueixen d'altra banda el motor indiscutible de la nostra economia. Si calen més treballadors és per atendre aquest contingent que creix temporada rere temporada. A la inversa: només limitant el turisme sembla factible frenar el creixement de la població. Però, és això tècnicament viable, jurídicament possible, i políticament assumible? Estem disposats a aixecar el peu de l'accelerador? I sobretot, ens ho podem permetre?
