La compareixença ahir del president del consell d’administració de la CASS i del president de la comissió gestora del Fons de reserva de jubilació va ser altament pedagògica. Per resumir: els 168.000 cotitzants actualment en actiu comporten en conjunt una despesa compromesa de 7.000 milions d’euros en concepte de futures pensions. Una xifra astronòmica que encara ho sembla més si tenim en compte que el FRJ, tot i ser un dels més rendibles d’Europa, només té 1.725 milions en cartera. El risc de col·lapse no és imminent perquè la CASS no haurà mai de desembutxacar de patac aquests 7.000 milions. Però són faves comptades i sabem que els diners de la guardiola s’hauran acabat el 2042. Ens trobem, a més, amb una paradoxa, gairebé una trampa de creixement: com més afiliats, més ingressos a curt termini però més despesa acumulada per al futur, perquè –com diu gràficament i dramàticament també el president del FRJ– “tots som deficitaris”. Fa dies que sabem que el trencaclosques té molt mala solució. Apujar les cotitzacions serà inevitablement una part de la solució. Però només això, una part. La conclusió és òbvia, ens ho advertia recentment l’FMI i ho saben els consellers generals, que són els que han de trobar la manera de desfer aquest nus gordià: cal un canvi de model. I amb certa urgència. La comissió de seguiment és un primer i ineludible pas, però com advertien subtilment ahir Galabert i Cinca, cal posar-s’hi “en els millors terminis”. Cada dia que passa és un dia més que caldrà abonar als 167.000 cotitzants, uns dinerons que cal sumar als 7.000 milions i un foradet més a la guardiola del FRS.