Poques situacions són més dures que veure a la sortida de l'escola el grupet de nens que esperen el bus que els torni a La Gavernera. Què deuen pensar aquests nens, quan veuen els seus companys abraçar els seus pares, que els porten el berenar, els agafen la motxilla perquè no els pesi i els donen la mà per tornar cap a casa? Per què ells sí i jo no? Com pot ser de vegades tan injusta la vida amb personetes que no tenen cap culpa de res? Atenció: La Gavernera és un recurs absolutament necessari i cal seguir dotant-lo dels recursos suficients perquè compleixi la seva missió amb eficàcia, humanitat i dignitat. Però és també una obvietat que la família és l'entorn afectiu ideal perquè un menor creixi de forma saludable. Per això cal prestar atenció especial a l'acolliment, més informació, més formació i més ajudes. Afers Socials ho ha entès així, i l'any passat ja va incrementar de manera notable l'assignació a les famílies d'acollida. Es tracta de potenciar al màxim una opció especialment indicada per als més petits. El curs passat se'n van beneficiar 34 menors, una xifra similar al d'anys anteriors. Cal un esforç suplementari perquè cada vegada més famílies es plantegin l'oportunitat d'acollir un menor, informar-los de totes les modalitats possibles –permanent, cap de setmana, vacances escolars– i dels ajuts existents: els econòmics, evidentment, però també el suport psicològic i, tant o més important, les eines i recursos per poder exercir adequadament una de les formes de generositat més nobles que és possible imaginar.
