Ahir tocava atacar l'acord d'associació per un flanc fins ara inexplorat: el del risc reputacional. El van esgrimir a quatre mans Andorra Endavant i Concòrdia, exhibint una afinitat política que costa determinar a qui desemmascara més, si a la formació populista o a la regeneracionista. L'argument funciona aproximadament així: un eventual "no" al referèndum comportaria un "ridícul internacional" per a Andorra. Per tant, millor convocar la consulta abans, i no després que el Parlament Europeu hi doni el vistiplau. Per estalviar-los feina i evitar tensions, venien a dir. Li ho van posar francament fàcil a Riba, que amb unes dosis de sentit comú en va fer prou per desarmar tan magres arguments. D'una banda, la possibilitat del "no" existeix des del dia que les dues parts van assumir que l'acord hauria de ser ratificat en referèndum. Les coses funcionen així, en democràcia, i quan surt l'opció que no ens agrada no trenquem el tauler de joc, sinó que l'acceptem amb més o menys bona cara. D'altra banda, la votació de l'acord al Parlament Europeu ja no depèn de nosaltres. El procediment està en marxa i s'acabarà fent, sigui mixt o sigui no mixt, amb un "sí" o amb un "no" andosí. El risc reputacional no deixa de ser una variant al revés de l'argument de la por que tant han criticat els repatanis a l'acord. S'entén en el cas d'Andorra Endavant, lamentablement alineada amb la ultradreta i amb la ultraesquerra més rabiosament antieuropeista. Trobar Concòrdia en aquesta inquietant companyia cada vegada sorprèn menys.
