L'excap de Govern Jaume Bartumeu no es queda mai a mitges. Tampoc ahir, a compte de la política de comunicació sobre l'acord d'associació en el marc del pacte d'Estat. Segons ell, aquesta comunicació ha fallat de forma clamorosa. S'ha pecat de tecnicisme i de secretisme. I per resoldre la desafecció que ell percep en el ciutadà proposa entre d'altres mesures obrir el pacte a empreses, patronals i sindicats, i distribuir a totes les llars un argumentari amb les implicacions –positives i negatives– que l'acord tindrà en la vida quotidiana. Amb el benentès que les primeres compensen llargament les segones. El cert és que el Govern, amb Xavier Espot i Landry Riba al capdavant, es va marcar una autèntica marató parroquial per explicar el pacte i resoldre els dubtes dels ciutadans, i que ha mantingut de forma regular reunions amb agents econòmics i socials. La conclusió de Bartumeu, a la vista del desconcert ciutadà sobre la matèria, és que no n'hi va haver prou. És tan cert que persisteixen els dubtes i les incerteses com que es tracta d'una matèria complexa i que l'Executiu no va escatimar esforços per explicar-la. Però també és cert que cal fer més perquè l'actual bossa d'indecisos –majoritària segons l'última enquesta de l'ARI– es decanti pel sí. I els que estem convençuts que l'únic futur viable per al nostre país passa per l'acord d'associació ho hem d'intentar tot, incansablement, una i altra vegada, per revertir l'escepticisme ambiental. Amb humilitat. Les propostes de Bartumeu van en aquesta línia. L'esforç val la pena. Per què no provar-ho?
