Més enllà de la inoportunitat de reconèixer ara, precisament ara, l'Estat de Palestina, és evident que la crisi humanitària que l'ocupació israeliana de Gaza ha desencadenat ens interpel·la a tots i demana una resposta a l'alçada de les circumstàncies. Exactament de la mateixa manera que Govern i societat civil es va mobilitzar durant la guerra de Síria i es mobilitzen encara per la d'Ucraïna. Per això cal aplaudir el gest de Hope Palestina, que no ha esperat el Govern i ha pres la iniciativa: de moment disposa ja d'un pis per acollir-hi possibles refugiats palestins, i mentrestant ha engegat una eficaç campanya de captació de fons que li permet prestar ajuda humanitària a 27 famílies de la franja. Refugiats amb nom i cognoms, com Mohamed Ayad Jamil, Haneen i Niveen. Tots ells reben ja suport per adquirir productes de primera necessitat. Hope Palestina ha tingut a més la prudència de mantenir-se al marge de maximalismes –reconeixement sí o no– perquè la prioritat, ara mateix, és la supervivència dels civils. Diumenge han convocat un acte per la pau que tindrà lloc a Meritxell. Mentrestant, Espot va matisar ahir el reconeixement de l'Estat de Palestina anunciat dilluns a l'ONU –insisteix que condicionat a la retirada de Hamàs del Govern de Gaza i al retorn dels ostatges–, va afirmar que no s'ha plantejat trencar relacions diplomàtiques amb Israel –cosa que d'altra banda no ha fet cap nació occidental–, i que quan hi hagi demandes d'asil s'analitzaran per fer-ho "amb garanties i en condicions". És el que hem de fer.
