Més enllà del debat polític, les esmenes a la modificació del projecte de Llei dels drets dels infants i els adolescents presentades pel grup socialdemòcrata busquen aterrar la seguretat digital en la vida quotidiana. Les seves propostes pretenen no només legislar, sinó donar eines clares a les famílies per moure’s en aquest entorn. D'aquí que s'hagin de prendre en consideració des del consens donat, a més, que es tracta d'un tema força delicat. Un dels punts més crítics de la reforma és qui decideix què poden fer els nostres joves a internet. Les esmenes socialdemòcrates posen seny en una qüestió fonamental: Andorra Digital ha de ser un òrgan tècnic, no polític. Deixar en mans d’un organisme tècnic la capacitat de prohibir xarxes socials o limitar l'accés a serveis digitals podria crear un precedent perillós. Segons la proposta, el paper d'Andorra Digital ha de quedar clarament delimitat. Ha d'analitzar riscos i fer recomanacions, però mai prendre la decisió final. Aquesta distinció és vital per garantir que qualsevol mesura que limiti drets fonamentals com la llibertat d'expressió o l'accés a la informació hagi de passar pel filtre del Govern i el control del Consell General. En la pràctica, això significa que la missió d'Andorra Digital ha de ser la de vigilar, com assessor especialitzat, per detectar on hi ha perill, mentre que la del poder polític ha de ser assumir la responsabilitat última amb transparència i criteris objectius. Es poden evitar així interpretacions expansives o arbitràries que podrien variar segons qui gestioni l'entitat en cada moment.
