El que va començar el desembre del 2021 de manera tímida, molt tímida, amb aquell primer vol comercial a Madrid, s'ha convertit un lustre després en una sòlida realitat avalada pels resultats. El curs passat van desfilar-hi 19.200 passatgers, rècord absolut de la breu història de l'aeroport. De vegades convé fer memòria: el 2022, que va ser el primer any que va operar sencer, el nombre de viatgers va superar per molt poc els 11.200. L'entrada en funcionament el gener del 2024 de la nova línia regular a Palma va acabar de propulsar l'equipament: aquell any va tancar amb 16.200 viatgers. El curs passat no només es va mantenir, sinó que va créixer un considerable 16%. Els motius són òbviament la consolidació dels dos vols setmanals a cadascuna de les dues destinacions en servei i la modernització el 2023 de les instal·lacions, amb el nou enllumenat que permet operar de nit en les temporades de tardor i hivern. L'aeroport s'ha convertit per fi en una opció viable i assequible per atreure un turisme de cert poder adquisitiu, i l'objectiu hauria de ser ara ampliar els vols regulars. De forma prudent i realista. L'aeroport s'ha convertit en una eina estratègica que ja contribueix al desenclavament del país. No és ni molt menys l'única, ni tampoc la que ens resoldrà aquest problema definitivament. Però aquesta vareta màgica potser no existeix. París i Londres semblen avui una quimera. Però és que fa cinc anys també ho semblava volar a Madrid dos dies a la setmana. Tot l'any. I no diguem ja a Palma.
